jueves, 8 de noviembre de 2018

patrimoni de l'ànima







Versos, música i bombolles, un acte molt entranyable avui a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
Gonzalo Luna és una persona encantadora, provinent del Perú i Uruguai, fa mols anys va aterrar a Barcelona, on trobava serioses dificultats per a aprendre a parlar el català, perquè, com tots sabem, és molt més fàcil viure a Barcelona plenament en castellà que en català, diguin el que diguin, falsegin el que falsegin. Impulsat pel seu desig d’aprendre català i de gaudir d’una vida de més qualitat, va llegir que a les Terres de l’Ebre era el lloc on més percentatge de català es parlava, i així va fer cap a Tortosa. I aquí pot parlar i ser contestat en català de forma fàcil i quotidiana. I aquí, generosament, s’ofereix per fer de voluntari a la Biblioteca i per col·laborar en tot el que convingui.
I per a cantar, una de les seves passions.
Aquests dies, aprofitant que està a Tortosa el pianista Martín Fernández, farà els concerts “Patrimoni de l’ànima”, amb cançons de tota la vida, boleros, tangos, balades, etc, a diversos locals entre els 8 i l’11 de novembre. Però ha volgut iniciar-los a la Biblioteca.
I fruit a la coneixença i amistat que va creixent gràcies a les trobades dels diLLUMs d’arts al forn, també li hem volgut fer costat, amb lectures de poemes, Anna Maria Franco, Montse Boldú, Montserrat Pallarès i Jesús M. Tibau.
I és que l’amistat amb gent de sensibilitat bessona és un autèntic Patrimoni de l’ànima.
Gràcies Gonzalo per ser com ets. Gràcies per ser un de nosaltres.

miércoles, 7 de noviembre de 2018

Versos contra la violència, a Vilafranca del Penedès


Proper acte del moviment Versos contra la violència, tertúlia, recital i presentació del llibre, a Vilafranca del Penedès, el 16 de novembre a les 7,30 de la tarda, coordinat per Santi Borrell.
Aquest moviment sorgit a les Terres de l'Ebre va sumant participants a mesura que fem actes a diverses ciutats i pobles.

martes, 6 de noviembre de 2018

Versos contra la violència, segons Teresa Costa-Agramunt

Un comentari del llibre i de les sensacions de Versos contra la violència, de Teresa Costa-Agramunt a Eixdiari, en motiu del proper acte/recital de presentació que tindrà lloc a Vilafranca del Penedès el 16 de novembre.

diLLUMS d'arts al forn, trobada de novembre







El passat 5 de novembre, nova trobada mensual del col·lectiu dels diLLUMs d’arts al forn, el primer dilluns de cada mes al Forn de la Canonja.
Després de tres anys d’activitat, ens trobem amb més entusiasme qu emai i la família no para de crèixer, amb nova gent que s’afegeix a les trobades. Recordo que no cal inscripció prèvia ni reunir cap requisit; simplement, estimar l’art i la cultura i tenir ganes de compartir una estona agradable amb les tapes del Forn de la Canonja, que mai sabem quines seran, i amb els temes que parlem, sempre de forma més o menys improvisada.
Durant aquesta trobada, després de la ronda de micropresentacions que li agrada fer a Ricardo Gascon, comentem diversos temes i notícies culturals:
Sisco Lahosa ens dona còpies dels articles que cada mes ens proposa per a reflexionar;
Irene Prades ens explica les IV Jornades del PatrimoniLiterari Ebrenc que tindran lloc del 13 al 16 de novembre;
Gonzalo Luna ens parla de patrimoni de l’ànima, els concerts que durà a terme entre el 8 i l’11 de novembre acompanyat al piano de Martín Fernández;
Montserrat Esteve, de l’Associació d’amics i amigues de la UNESCO, ens convida a participar a la XII edició del Premi Federico Mayor Zaragona, de creació de clipmetratges sota el lema Salvem el planeta;
Montserrat Esteve i Rossend Bonàs fan difusió del diccionari visual català àrab que van realitzar amb molt d’èxit de vendes;
Rossend Bonàs ens mostra alguns dels seus poemaris;
Ramon Chordà ens mostra alguna de les seves novel·les;
Jesús M. Tibau ens parla de la recent III Nit de la Culturaa Sant Carles de la Ràpita, on es va homenatjar l’escriptor Víctor Canício, i ens recomana els llibres A passes comptades, de Valer Gisbert, i Salabror, d’Agustí Clua;
Ricardo Gascon ens cita un fragment dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig, on ja es parlava del Forn de la Canonja al segle XVI, i recorda que el 14 de novembre es presenta el llibre Hemingway, de Manuel Pérez Bonfill, a la seu de la UNED a Tortosa;
Ester Galindo, de la llibreria la 2 de Viladrich ens avança algunes de les presentacions que tindran lloc aquest mes de novembre, com ara el llibre sobre El balneari de Cardó, d’Albert Curto i Laura Tienda, i Els camins de la llum, de Coia Valls;
Mercè Falcó ens convida a participar a la Viquimarató del 29 de novembre, dins de l’Any Pompeu Fabra;
Josep Maria Bonet sorteja un exemplar del seu nou disc, I...ara què?
I moltes més coses que segur em deixo, a banda dels somriures i complicitats que no paren de crèixer.
Propera trobada, el dilluns 3 de desembre, a partir de les 20.30 o 21 hores.. però abans, a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Tortosa, a la presentació del nou llibre d’Eduardo Margaretto i Eva Mascarell, Versos de ocasion.

viernes, 2 de noviembre de 2018

miércoles, 24 de octubre de 2018

PREMI AL MÈRIT DE LES LLETRES EBRENQUES A MANEL OLLÉ

DISCURS DE RAFAEL HARO DE CONCESSIÓ DEL PREMI AL MÈRIT DE LES LLETRES EBRENQUES A MANEL OLLÉ I ALBIOL AMPOSTA, 
19 d’octubre de 2018

 Alentir el temps amb la intencionalitat constant per descriure els fets i les gents. L’acció també, en cap cas però, l’acció desmesurada i impossible, la que ens arrastra quotidianament fins les ansietats, les depressions, la sensació d’insatisfacció... fent cas omís a les advertències que intuïm i que ens diuen que val la pena aturar-se, matar la pressa, gaudir de cada moment intentant respirar els colors, atenent cadascun dels seus racons, coneixent els mobles de les nostres estances, les pedres del marge, les varietats de l’olivera, les aromes de la garrofa, el bestiar, les cases, els corrals... i sobretot les persones que transcorren vora nostre i que configuren també qui som i qui esdevindrem. 
 Si la novel·la esdevé un divertiment i assistim, els últims anys, a publicacions que van paral·leles al ritme dels temps, ja sabem, aquesta societat accelerada que va batejar Bauman com la modernitat líquida on tot flueix, com els líquids, i res no perdura, res no roman, tot canvia constantment, des de les relacions socials, basades en la transitorietat i l’utilitarisme, fins els mateixos egos, caràcters o personalitats, que acaben esdevenint essències tan líquides i fútils com els mateixos interessos de mercat; cal entendre, també com una advertència, que la vida no és una cosa a fer sinó una cosa a ser, i que no cal córrer tant per a arribar tots al tossal dels quiets. I dic això, perquè l’escriptor, escriptor en majúscules, que avui homenatgem, és capaç de deturar el temps, de fer saber – com a docent que és i ha estat -, de fer gaudir amb l’exercici de la lectura explicant, i explicar és desplegar allò plegat, tot un món, un món que ens és propi, no tan llunyà en el temps. 
 I estem al davant d’un home d’una qualitat literària i humana extraordinàries. Fet a reconèixer, a reivindicar altres persones, herois de la quotidianitat, a fer-nos reviure altres moments en aquests mateixos llocs, una àmplia faixa que va de les nostres comarques a més enllà del Sénia, i que té, en la serra de Godall i Ulldecona el seu centre emocional. Moltes d’aquestes persones, els seus fets, les seves coses cauen sovint en l’oblit més desconsiderat. També la nostra història i el patrimoni que ha deixat qui ens ha precedit en el temps. Moltes d’aquestes persones han conviscut amb natros representant un món, un territori, un paisatge, una llengua que s’esmicola en nom d’un mal entès progrés. 
 Just, entenent que l’homenatge que fa el nostre autor als antics oficis, a les antigues construccions, a la ja antiga manera de parlar... el fa a través de dones i homes que habitaven aquí i que si ara natros tenim i som, és perquè elles i ells, d’una o altra manera, ens precediren. 
Homenatge que fa al treballador que coneix bé el seu ofici i que el fa amb una dedicació tan propera a la virtut que és igual si pagès, ramader, terrissaire, escrivent, paleta, pintor... així, just és l’homenatge. 
Homenatge que fa a un territori víctima de l’especulació més absurda i egoista, i que ens ha portat a perdre autèntiques joies del nostre patrimoni. També es perden i s’han perdut oficis que feien que les coses tinguessin un valor que mai no recuperarem, per la mateixa incomprensió d’un progrés que malbarata un mon, el mon dels nostres pares, el nostre món, en nom no d’un viure millor sinó d’un tenir més que ens asfixia i que ens fa recomptar, a cada passa, els dies que ens manquen per a la jubilació. 
Homenatge que fa a la llengua, a la llengua d’aquí amb els seus girs, amb la seua pronunciació, amb les seues dites, les seues autòctones paraules. Homenatge a la nostra forma de dir el mon, que és la forma d’habitar-lo, que és, en poc o en molt, diferent a la d’altres contrades. 
Homenatge que fa al seu país que és el nostre, a la llibertat que no acabem d’assolir, a la igualtat que molts encara no entenen, a la solidaritat més necessària que mai, però també a la diferència que ens fa ser qui som i qui volem continuar sent. 
El nostre autor, des d’una una curiositat que mai no s’acaba: antropologia, entomologia, biologia, arquitectura, història, arts... una curiositat al servei també de qui vulgue escoltar-lo des d’una vocació de mestratge que bé sabem tots els qui el coneixem. I també al servei pràctic, en allò en que se’l pugue menester. 

Amic dels seus amics, apassionat, conversador...  

Autor de “L’última vinyeta” Premi Joan Cid i Mulet, 1995. Cooperativa gràfica dertosense, 1995. “Macianet, el ventallenc” Pagès editors, 1998 “El llibre de les abelles” Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996 “Els ex-libris de Frederic Mauri” Centre Picasso d’Orta, 2002 “174 ex-libris de Frederic Mauri” Publicacions Abadia de Montserrat, 2009 “Micalet Verderol” Pagès Editors, 2011 “L’escamot de la nit serrada” Onada Editors, 2018 
Ell és Manel Ollé i Albiol. I per acabar amb el meu parlament el regal de Frederic Mauri.

jueves, 18 de octubre de 2018

Versos contra la violència, el documental





Després dels recitals a la Ràpita i a Roquetes el 7 i 8 d'octubre de 2017, després del llibre publicat amb Onada edicions, després de l'espectacle creat per Valer Gisbert, després de les desenes de presentacions i recitals... arriba VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA, EL DOCUMENTAL de la mà del grupCREA.
Ja en vam poder fer un tast la passada trobada dels diLLUMs d’arts al Forn, però ahir, dins del marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, el vam poder veure per primer cop sencer.
Quan tot aquest moviment de Versos contra la violència va començar a prendre embranzida, d’aquesta forma tan espontània, generosa, i emotiva, vaig oferir al grup CREA (amics ja de múltiples col·laboracions) si volien participar de la forma que volguessin. Pensava que farien algun dels seus habituals curtmetratges, inspirats en algun dels textos del llibre, però em van sorprendre de nou, quan em van plantejar la idea de gravar un documental. És la seva primera obra de llarga durada i, com tot el que envolta aquest moviment, està carregat de profundes emocions. El documental intenta allunyar-se d’aquestes emocions i intenta descriure com va sorgir la idea, nascuda a la falda del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn i de Mar de Fora, i com ha anat creixent. Però en veure’l no ens podem abstindre de les emocions. I no tan sols de l’impacte que representà l’1 d’octubre, que segurament representarà una fita història d’aquelles que marquen un abans i un després. M’emociona la pinya que hem format, les complicitats, les abraçades, l’estima i, com a conseqüència, la força que ens regalem uns als altres.
També m’emociona veure com gent de la cultura, i sobretot ja amics, manifesten l’alegria i felicitat que els dona el simple fet de trobar-nos un cop al mes per a estar junts i compartir sensacions.
Coses senzilles, coses properes, coses que ens fan grans.
Gràcies a tothom que hi sou, amics i amigues.
Podeu veure el documental sencer aquí mateix: