miércoles, 28 de septiembre de 2016

Propera trobada, 3 d'octubre

El 3 d’octubre, a partir de les 20.30, tenim una nova cinta amb els diLLUMS d’Arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
.
Com sempre, tothom està convidat a assisitir i a participar en aquesta trobada de gent amant de la cultura i l’art, tant se val si són creadors com consumidors.
.
De moment, Sergi Quiñonero ens presentarà l’activitat  Els Ports. Natura i Art, que tindrà lloc el 16 d’octubre, i farà alguna lectura i/o intervenció poètica.
.
 Si algú està interessat en participar o mostrar la seva obra, en farem difusió.
.
Tot plegat, acompanyat de les tapes que ens suggereixen al Forn de la Canonja.
.
 Per tal d’afavorir l’accessibilitat d’alguns membres amb sensibilitat química múltiple, es prega abstenir-se de venir amb fragàncies i perfums.
 Més informació a dillumsdartgsalforn@gmail.com

martes, 13 de septiembre de 2016

Trobada de setembre






Ahir vam gaudir d'una nova trobada dels diLLUMS d'Arts al Forn, al Forn de la Canonja, i podem donar per inaugurada la segona temporada. Els ànims encara estan empeltats d'estiu, aquest primer dia de curs escolar, però seguim amb ganes de continuar amb aquesta cita mensual el primer dilluns de mes, per parlar de cultra i art.
Un veterà de les trobades, Agustí Forner, ens va ensenyar una mostra de les diverses sèries de pintures realitzades aquest any, i que es poden veure al Forn de la Canonja; titelles, finestres a la terra i personatges anònims, juntament amb amb algun rostre conegut i estimat.
A mi em va plaure presentar el meu nou llibre El nostre pitjor enemic, del qual vaig llegir un fragment, i vaig aprofitar per recomanar El retorn de l'hongarès, d'Anna Moner (que estarà presetn al club de lectura de Tortosa el 4 de novembre), Música secundària de Josep Igual, i Con quien paces, les memòries de Víctor Canicio.
I tots plegats vam tenir el provolegi de conèixer de primera mà dues novel·les inèdites de dues autores novelles, a qui desitgem tota la sort del món perquè vegin editada la seva obra, tot i que després del tast que en vam fer, no els en caldrà gaire de sort. Em refereixo a Mercè Falcó i Marta Altava Prada, que s'afegeixin a les nostres trobades.
Us animem a compartir la vostra obra, o simplement el plaer de parlar de cultura i art mentre sopem al Forn de la Canonja, el proper 3 d'octubre.
Més informació a dillumsdartsalfor@gmail.com

lunes, 5 de septiembre de 2016

el bon govern

Un nou article que ens proposa Cisco Lahosa per a reflexionar:
El bon govern

La pregunta pel bon govern travessa vint-i-cinc segles de tradició filosòfica. Des del orígens. Plató hi va dedicar el text més extens dels seus que ha arribat fins a nosaltres, i el títol encara ressona com una exigència de la vida en comú amb ambicions de justícia: República. I Aristòtil, sens dubte el més influent d'aquesta nissaga peculiar (durant segles, sense més indicació, va ser “el Filòsof”), va escriure un text d'una actualitat estranya i inquietant. El títol, per si sol, defineix la més alta activitat d'allò que els humans fem, Política, en la qual es formula, per primer cop, que aquesta no és una ocupació professional, la dels gestors de la cosa pública, sinó el que els humans, per sobre de cap altra cosa, som: éssers polítics.

Hi ha alguna cosa de fascinant en aquest moment auroral: l'aspiració a parlar de tot, del que és diví i el que és humà, natural i artificial, vida quotidiana i moments memorables, bondat i bellesa, sentits i intel·ligència. L'aspiració, doncs, a convertir en paraula, i la paraula dialogada, el nostre món: perquè allò que som i allò que ens passa o allò que fem només comença a ser pensant de debò quan ho convertim en paraula i ho confrontem amb el que diuen altres, quan discutim i quan, de vegades, som capaços de posar-nos d'acord en algunes coses. En Plató i Aristòtil descobrim, per primer cop, que la forma d'organitzar-nos i governar-nos no és una realitat donada, com un fenomen immutable de la naturalesa, sinó una realitat sotmesa a l'escrutini i la impugnació: un problema. Plató va passar revista a les diferents formes de govern del seu temps (la tirania i la monarquia, l'aristocràcia i l'oligarquia, i per descomptat la democràcia), i les seves reflexions constitueixen el primer balanç amb voluntat sistemàtica que intenta contestar la pregunta essencial de la vida en comú : quina és la millor forma de govern?, com hauria de ser el bon govern?.

Aquestes qüestions no han deixat de preocupar la filosofia com un fil conductor ininterromput. I no podia ser altrament, perquè la filosofia, encara que la caricatura imagini els filòsofs com un éssers extravagants al marge del món, no ha deixat de pensar qüestions essencials de la vida humana. I la vida humana, a diferència de les altres formes de vida, no és res si no és amb els altres, al voltant d'alguna cosa en comú. I, per això, la pregunta (com hauria de ser el bon govern?) no només continua oberta avui, sinó que és, de totes les que afecten la vida en comú, la més urgent i necessària.

Semblar clar, tanmateix, que avui la pregunta ja no pot ser només per la forma de govern, o pel sistema polític, que millor permet organitzar l'espai del pluralisme i les diferències, en l'horitzó d'un sistema més just i igualitari, sinó per la matèria de la governació: què, qui i com governa? Pregunta que equival a problematitzar la diferència, avui ja insostenible, entre governants i governats. Quan avui tant es parla, amb una paraula que ja ha passat a formar part del nostre vocabulari, d'empoderament, es posa sobretot de manifest que la pregunta pel bon govern no és una pregunta per la forma de govern, sinó per la manera segons la qual, en el govern, hi participen governants i governats. Les formes d'aprofundiment democràtic, avui, passen per les exigències plantejades, en les darreres dècades, per la democràcia radical o la democràcia directa i per les diverses formes d'intensificació de la participació ciutadana en les estratègies, dispositius i decisions de govern. La pregunta pel bon govern, avui, equival a la pregunta per com podem governar-nos. O per com hauríem de fer-ho.
Xavier Antich


Xavier Antich, és professor d'Estètica a la Universitat de Girona. Aquest article el podeu trobar, també, en el seu llibre “La voluntat de comprendre”. Ed Arcàdia. Barcelona,2016.