lunes, 6 de junio de 2016

Trobada juny 2016

















El passat 6 de juny vam gaudir una nova trobada dels diLLUMS d’arts al Forn, gastronòmicament acomapanyades de les tapes del Forn de la Canonja de Tortosa.
La base d’aquesta activitat és ser un punt de trobada de gent diversa, i cada mes ens visita gent nova, d’arreu de les Terres de l’Ebre. Com que tothom ens mostra el que vol, cada mes la trobada és diferent. Aquesta vegada, la pintura ha estat protagonista, i vam poder gaudir i debatre obres d’Agustí Forner, Fernando Ferré, Sílvia Franzoni i Laia Valls, nova als diLLUMS i que ens arriba de La Galera.
Cisco Lahosa ens va portar una mostra dels treballs amb què l’alumnat de l’Institut J. Bau han participat al concurs de fotofilofia, que pretenen fer pensar a partir d’imatges. A més, Cisco, com a professor de filosofia, ha engegat la iniciativa de proposar-nos un article per a llegir-lo en calma a casa i comentar-lo el mes següent (el podreu trobar a l'etiqueta "articles" d'aquest blog).
La poesia tambñe va tindre el seu espai, de la mà d’un altre nouvingut, i del seu activisme poèti: Sergio Quiñonero, a qui agraïm l’entusiasme i l’esforç de vindre des de la Pobla de Massaluca, i que ens va posar la mel al llavi d’una activitat molt interessant que prepara per a la tardor.
I finalment, Jesús M. Tibau va llegir un fragment del seu llibre No és la derrota, sinó el vent, i del llibre d’Agustí Clua, Tardets.

I no tenim ganes de descansar l’estiu; o sigui, que us esperem a vosaltres i les vostres propostes el 4 de juliol.
Més fotos en aquest enllaç.

domingo, 5 de junio de 2016

La voluntat de comprendre

A iniciativa i proposa de Cisco Lahora, professor de Filodofia de l'Institut de Tortosa, cada mes ens oferirà un article per a comentar a la propera trobada. Comencem amb el següent:
Comprendre el que sembla incomprensible
Poques coses són més connaturals a la vida humana que la voluntat de comprendre. Aristòtil ho va dir amb més contundència en la primera línia d'un text que acabaria sent el llibre més influent de la filosofia occidental, la Metafísica: «Tots els humans desitgen per naturalesa saber».Més que la vida, compartida amb animals i vegetals, ens caracteritza la interrogació constant per tot el que hi té a veure. Per això ens preguntem contínuament el perquè del que ens passa, sense que les respostes que trobem ens siguin molt sovint satisfactòries. Sobretot pel que fa a les coses més imprevisibles i, entre aquestes, precisament les que neguen la vida, l'estronquen o la fan malbé. La irrupció de la mort,que és, i ho sabem, indissociable de la vida, ja que la vida és sempre la persistència d'una cosa que tard o d'hora s'acaba, és el que més preguntes ens provoca. Sabem que la mort ens espera al davant, inexorablement, i tanmateix la seva arribada és sempre inesperada, perquè sempre ens la traiem del davant, com si no volguéssim veure-la. I el fet és que no volem.
Així, quan arriba, per molt que la veiem acostar-se de lluny, ens colpeix i ens dol, i encara més com més a prop la sentim,perquè només deixa absència darrere seu i ens fa sentir la nostra pròpia fragilitat. I aleshores ens preguntem per què, sense que cap resposta mèdica, que hauria de ser una explicació suficient, acabi de donar raó a una inquietud que el buit provoca. I quan la mort ve de la mà d'un crim, més inexplicable com més brutal, les respostes encara provoquen més preguntes.
Mirar de massa a prop els esdeveniments ens fa cecs a la seva lògica. Mirar-los de massa lluny,tanmateix, ens fa perdre la singularitat i ens aboca a la generalització abstracta. Quina és la distància justa? Com podem comprendre millor?. El filòsof Walter Benjamin s'ho va preguntar a propòsit de la nostra confrontació amb un text: què és millor,per preservar la seva força original, llegir-lo o copiar-lo? I ho va comparar amb la força d'una carretera, que varia segons si és recorreguda a peu o sobrevolada amb aeroplà. Qui vola, va dir,només veu com la carretera llisca pel paisatge, adaptant-se al terreny, mentre que qui va a peu descobreix sobre el territori cadascun dels revolts i ordena les perspectives. De la mateixa manera, va escriure Benjamin, qui llegeix sempre imposa al text el seu propi jo, transferint-li les seves preocupacions i les seves pròpies preguntes: per això, cada text és diferent en cada nova lectura. Però qui copia un text, al contrari, va dir «deixa que el text li doni ordres» i sotmet la seva subjectivitat a la realitat d'un text que no es deixa modificar a caprici.
També la realitat, de vegades, si volem pensar-la a fons, en allò que té de nou, d'inversemblant o de brutal, reclama de nosaltres una certa suspensió dels judicis i dels prejudicis. Que ens deixem portar, ni que sigui per un moment esfereïdor, per la lògica aparentment incomprensible del que volem entendre i llavors que provem d'escoltar, encara que això pugui fer-nos mal i s'hi pugui revelar el que, altrament, no estaríem en condicions de veure. Perquè potser només si som capaços de descobrir el dibuix dels esdeveniments arribarem a entendre alguna cosa.
Antich,Xavier.- La voluntat de comprendre