miércoles, 24 de octubre de 2018

PREMI AL MÈRIT DE LES LLETRES EBRENQUES A MANEL OLLÉ

DISCURS DE RAFAEL HARO DE CONCESSIÓ DEL PREMI AL MÈRIT DE LES LLETRES EBRENQUES A MANEL OLLÉ I ALBIOL AMPOSTA, 
19 d’octubre de 2018

 Alentir el temps amb la intencionalitat constant per descriure els fets i les gents. L’acció també, en cap cas però, l’acció desmesurada i impossible, la que ens arrastra quotidianament fins les ansietats, les depressions, la sensació d’insatisfacció... fent cas omís a les advertències que intuïm i que ens diuen que val la pena aturar-se, matar la pressa, gaudir de cada moment intentant respirar els colors, atenent cadascun dels seus racons, coneixent els mobles de les nostres estances, les pedres del marge, les varietats de l’olivera, les aromes de la garrofa, el bestiar, les cases, els corrals... i sobretot les persones que transcorren vora nostre i que configuren també qui som i qui esdevindrem. 
 Si la novel·la esdevé un divertiment i assistim, els últims anys, a publicacions que van paral·leles al ritme dels temps, ja sabem, aquesta societat accelerada que va batejar Bauman com la modernitat líquida on tot flueix, com els líquids, i res no perdura, res no roman, tot canvia constantment, des de les relacions socials, basades en la transitorietat i l’utilitarisme, fins els mateixos egos, caràcters o personalitats, que acaben esdevenint essències tan líquides i fútils com els mateixos interessos de mercat; cal entendre, també com una advertència, que la vida no és una cosa a fer sinó una cosa a ser, i que no cal córrer tant per a arribar tots al tossal dels quiets. I dic això, perquè l’escriptor, escriptor en majúscules, que avui homenatgem, és capaç de deturar el temps, de fer saber – com a docent que és i ha estat -, de fer gaudir amb l’exercici de la lectura explicant, i explicar és desplegar allò plegat, tot un món, un món que ens és propi, no tan llunyà en el temps. 
 I estem al davant d’un home d’una qualitat literària i humana extraordinàries. Fet a reconèixer, a reivindicar altres persones, herois de la quotidianitat, a fer-nos reviure altres moments en aquests mateixos llocs, una àmplia faixa que va de les nostres comarques a més enllà del Sénia, i que té, en la serra de Godall i Ulldecona el seu centre emocional. Moltes d’aquestes persones, els seus fets, les seves coses cauen sovint en l’oblit més desconsiderat. També la nostra història i el patrimoni que ha deixat qui ens ha precedit en el temps. Moltes d’aquestes persones han conviscut amb natros representant un món, un territori, un paisatge, una llengua que s’esmicola en nom d’un mal entès progrés. 
 Just, entenent que l’homenatge que fa el nostre autor als antics oficis, a les antigues construccions, a la ja antiga manera de parlar... el fa a través de dones i homes que habitaven aquí i que si ara natros tenim i som, és perquè elles i ells, d’una o altra manera, ens precediren. 
Homenatge que fa al treballador que coneix bé el seu ofici i que el fa amb una dedicació tan propera a la virtut que és igual si pagès, ramader, terrissaire, escrivent, paleta, pintor... així, just és l’homenatge. 
Homenatge que fa a un territori víctima de l’especulació més absurda i egoista, i que ens ha portat a perdre autèntiques joies del nostre patrimoni. També es perden i s’han perdut oficis que feien que les coses tinguessin un valor que mai no recuperarem, per la mateixa incomprensió d’un progrés que malbarata un mon, el mon dels nostres pares, el nostre món, en nom no d’un viure millor sinó d’un tenir més que ens asfixia i que ens fa recomptar, a cada passa, els dies que ens manquen per a la jubilació. 
Homenatge que fa a la llengua, a la llengua d’aquí amb els seus girs, amb la seua pronunciació, amb les seues dites, les seues autòctones paraules. Homenatge a la nostra forma de dir el mon, que és la forma d’habitar-lo, que és, en poc o en molt, diferent a la d’altres contrades. 
Homenatge que fa al seu país que és el nostre, a la llibertat que no acabem d’assolir, a la igualtat que molts encara no entenen, a la solidaritat més necessària que mai, però també a la diferència que ens fa ser qui som i qui volem continuar sent. 
El nostre autor, des d’una una curiositat que mai no s’acaba: antropologia, entomologia, biologia, arquitectura, història, arts... una curiositat al servei també de qui vulgue escoltar-lo des d’una vocació de mestratge que bé sabem tots els qui el coneixem. I també al servei pràctic, en allò en que se’l pugue menester. 

Amic dels seus amics, apassionat, conversador...  

Autor de “L’última vinyeta” Premi Joan Cid i Mulet, 1995. Cooperativa gràfica dertosense, 1995. “Macianet, el ventallenc” Pagès editors, 1998 “El llibre de les abelles” Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996 “Els ex-libris de Frederic Mauri” Centre Picasso d’Orta, 2002 “174 ex-libris de Frederic Mauri” Publicacions Abadia de Montserrat, 2009 “Micalet Verderol” Pagès Editors, 2011 “L’escamot de la nit serrada” Onada Editors, 2018 
Ell és Manel Ollé i Albiol. I per acabar amb el meu parlament el regal de Frederic Mauri.

jueves, 18 de octubre de 2018

Versos contra la violència, el documental





Després dels recitals a la Ràpita i a Roquetes el 7 i 8 d'octubre de 2017, després del llibre publicat amb Onada edicions, després de l'espectacle creat per Valer Gisbert, després de les desenes de presentacions i recitals... arriba VERSOS CONTRA LA VIOLÈNCIA, EL DOCUMENTAL de la mà del grupCREA.
Ja en vam poder fer un tast la passada trobada dels diLLUMs d’arts al Forn, però ahir, dins del marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques, el vam poder veure per primer cop sencer.
Quan tot aquest moviment de Versos contra la violència va començar a prendre embranzida, d’aquesta forma tan espontània, generosa, i emotiva, vaig oferir al grup CREA (amics ja de múltiples col·laboracions) si volien participar de la forma que volguessin. Pensava que farien algun dels seus habituals curtmetratges, inspirats en algun dels textos del llibre, però em van sorprendre de nou, quan em van plantejar la idea de gravar un documental. És la seva primera obra de llarga durada i, com tot el que envolta aquest moviment, està carregat de profundes emocions. El documental intenta allunyar-se d’aquestes emocions i intenta descriure com va sorgir la idea, nascuda a la falda del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn i de Mar de Fora, i com ha anat creixent. Però en veure’l no ens podem abstindre de les emocions. I no tan sols de l’impacte que representà l’1 d’octubre, que segurament representarà una fita història d’aquelles que marquen un abans i un després. M’emociona la pinya que hem format, les complicitats, les abraçades, l’estima i, com a conseqüència, la força que ens regalem uns als altres.
També m’emociona veure com gent de la cultura, i sobretot ja amics, manifesten l’alegria i felicitat que els dona el simple fet de trobar-nos un cop al mes per a estar junts i compartir sensacions.
Coses senzilles, coses properes, coses que ens fan grans.
Gràcies a tothom que hi sou, amics i amigues.
Podeu veure el documental sencer aquí mateix:



domingo, 7 de octubre de 2018

Versos contra la violència, el documental


Després de l'1 d'octubre de 2017, com a necessitat vital de fer alguna cosa, des del col·lectiu diLLUMs d'arts al forn i de l'Associació Mar de fora, vam organitzar uns recitals de poesia i música a La Ràpita i Roquetes els dies 7 i 8 d'octubre, sota el nom Versos contra la violència, amb molta participació i plens d'emotivitat.
D'aquests recitals en sortí el llibre publicat per Onada Edicions, un espectacle teatral, tota una corrua de presentacions i recitals on s'hi ha anat afegint més gent que formem un col·lectiu que seguim en contacte compartint emocions, idees, projectes, etc, sempre amb la cultura per bandera, la defensa de les llibertats i la pau.
I ara, el proper 17 d'octubre, dins del marc de les Jornades de les lletres ebrenques d'Amposta, i de la mà del grup CREA, arriba la presentació de Versos contra la violència, el documental.
I seguim.

miércoles, 3 de octubre de 2018

Trobada d'octubre dels diLLUMs d'arts al forn







Ahir 1 d’octubre, com cada primer dilluns de mes, nova trobada dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
El col·lectiu, que no requereix cap condició per formar-ne part, llevat de la passió per la cultura i l’art, no para de créixer, i aquesta trobada/sopar ha estat el més nombrós, amb gent que ve de Tortosa, d’Amposta, de La Cava, de La Ràpita, de Roquetes, de Xerta..., tothom és benvingut per a gaudir d’una bona tertúlia, menjar, beure i, sobretot, amistat. Uns ingredients que, amanits amb la il·lusió i la creativitat de tothom, no paren de donar fruits.
Després d’una breu i amena presentació de tots els assistents, a càrrec de l’intrèpid Ricardo Gascon, ell mateix va anunciar la presentació del recull de textos de Manuel Pérez Bonfill en castellà, al llibre Hemingway, publicat per Onada Edicions gràcies al patrocini de la UNED Tortosa. que es presentarà el 9 de novembre; Ernest Redó ens parla del proper concert del seu grup Obscens, el 5 d’octubre al Portal de Tamarit de Tortosa, i ens va llegir un relat inspirat en l’1 d’octubre; Gonzalo Luna, d’origen peruà, que, després de passar uns anys a Barcelona, ha fet cap a les Terres de l’Ebre per la seva voluntat de gaudir d’una vida de més qualitat i per a aprendre a parlar el català, ens ha parlat dels concerts que farà, acompanyat al piano, entre el 8 i l’11 de novembre a Tortosa, al cafè Cupuccino, el bar Tertúlia, el Forn de la Canonja el en ple riu a bord de Lo Sirgador; Marta Tena ens ha explicat el taller d’escriptura creativa que realitzarà a la Biblioteca de Tortosa el 15 de novembre; Eduardo Margaretto, en veu de Xavier Aragó, ens ha fet un tast del seu poemari Versos de ocasión; Fernando Ferré, que va enviar alguna de les seves pintures plenes de color als presos polítics, ens llegeix la carta de resposta de Josep Rull, enmig d’una gran emoció; Sisco Lahosa, com cada mes, ens havia recomanat un article per a reflexionar; Irene Prades ens ha comentat les IV Jornades del Patrimoni Literari Ebrenc, del 12 al 16 de novembre; i Xavier Miró i David Comuñas, del grup CREA, ens han fet un gran regal: un tast del resum del documental sobre Versos contra la violència, que s’estrenarà el 17 d’octubre a Amposta, dins de les Jornades de les Lletres Ebrenques, ja que és aquí, a la falda dels diLLUMs, que es va forjar aquest projecte que vol combatre la violència amb poesia.
I vam avançar la gala de premiats de la cultura ebrenca que tindrà lloc el mes de gener, i moltes complicitats i riures.
Més imatges, en aquest àlbum de fotos.
La propera trobada, el 5 de novembre.