martes, 11 de febrero de 2020

diLLUMs d'arts al Forn, trobada de febrer














10 de febrer de 2020. Nova trobada mensual dels diLLUMs d’arts al Forn, al Forn de la Canonja de Tortosa. habitualment té lloc el primer dilluns de cada mes, però excepcionalment, aquest cop l’hem ajornada per no coincidir l’endemà d’un dels actes més grans que organitzem, el passat 2 de febrer: Numen, veus d’Ilercavònia.  Arribada compta gotes de tots els assistents, com sempre, molts que venen per primer cop, en una marabunda divertida i caòtica de salutacions, abraçades, i presentacions dels uns amb els altres. Som gent molt diversa, que ens trobem en una mena de l’hora del pati, ballant en equilibri entre la diversió, la conversa, la rialla, i entre l’emoció i l’intercanvi de propostes i projectes culturas.
Comencem felicitant Valer Gisbert pel seu treball amb l’espectacle Numen, veus d’Ilercavònia.
Iniciem la secció fotografia, coordinada per Rafael Ricote i Batiste Pla, amb imatges comentades d’aquest últim.
A la secció musical, fragment de l’opera Lakmé, de Clement Phelibert Leo Delives, comentada per Domingo Ramos.
Sisco Lahosa recomana l’article La Candelera, de Narcís Comadira, al diari Ara 01/02/2020.
Jesús M. Tibau llegeix el poema Maig d’amor, de Gerard Vergés, en record de la defunció aquest dia de la seva dona, Imelda Alonso.
Jesús M. Tibau llegeix un conte de Gianni Rodari, en motiu del seu centenari.
Josep Maria Franquet ens parla de la conferència que realitzarà el proper 20 de febrer, “Problemàtica del riu Ebre en el seu tram final,  dins del cicle de xerrades ‘Ebre, canvi climàtic i gestió de recursos’, i del seu llibre Olivo y aceites de calidad, escrit conjuntament amb J. Tous Martí,
Pedro Lita, nou a les nostres trobades, ens explica el seu àmbit d’actuació musical, molt diferent al d’altres participants, ja que realitza producció MIDI, amb ús de seqüenciadors  per a produir notes i sons musicals amb diversos instruments, i ens en fa un breu tast.
Josep Maria Balagué ens mostra algunes de les fotografies que realitza amb un mètode del segle XIX, la cianotípia, i que exposa al Museu de l’Ebre fins l’1 de març.
I com ja és tradició, sorteig d’obsequis que, aquest cop, ofereix: Espàrrecs silvestres d’Anna Maria Franco, ampolla de vi de la Terra Alta d’Emili Marqués, un exemplar del llibre de Joan Panisello, dos fotografies de Rafael Ricote, una aquarel·la de Mercè Begué, que ve també per primer cop i ens parla de la seva motivació per a pintar, i un cap de setmana a l’allotjament rural Les Valletesd’Arnes per a 4 persones ofert per Elena Solé.
I acabem com sempre amb jotes escrites per Màrius Pont, que a manca d’acampanyament musical, recita ell mateix i Jesús M. Tibau, i canta a cappella Xavier Aragó, Viqui Almuni,  i els versos satírics de Joan Maria Romaní.
La propera trobada, el 2 de març.
Més imatges en aquest enllaç.



lunes, 10 de febrero de 2020

A Surtdecasa


Ricardo Gascón és entrevistat al digital Surtdecasa i parla dels diLLUMs d'arts al forn i de Numen.

martes, 4 de febrero de 2020

Numen, veus d'Ilercavònia




















Diumenge passat, 2 de febrer, arribà Numen, veus d’Ilercavònia, l’acte que des dels diLLUMs d’arts al forn volem donar rellevància i homenatjar la molta gent de les Terres de l’Ebre que ha guanyat premis culturals durant l’any anterior.
No és un acte de sobèrbia, sinó una forma de fer arribar al màxim de gent possible que aquí hi ha molt de talent, i al mateix temps una excusa per a posar-los en contacte i fer-nos forts, de conèixer-nos, d’estimar-nos.
No pretenem fer una llista dels millors, no és aquesta la nostra intenció, perquè una de les coses que més ens agrada és unir gent de llarga trajectòria i prestigi amb gent que tot just comença. Ens limitem a recollir les dades objectives de la gent que ha guanyat premis en totes les disciplines culturals, i demanar perdó pels oblits que sense cap mena de dubte haurem tingut.
En acabar l’espectacle vam fer pujar a l’escenari tots els premiats per a una gran foto de família, i vam dir, en clau d’humor, que tot el que havia passat abans era una excusa per a aconseguir aquesta fotografia; però, a banda de ser una petita broma, té gran part de veritat, perquè així va començar la idea de Numen, amb l’objectiu de posar un al costat de l’altre el màxim de persones creadores ebrenques.
Us deixem amb les paraules de Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, en nom dels diLLUMS, als parlaments abans de l’espectacle juntament amb Dolors Roo d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre i d'Enric Roig, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Tortosa, i amb un recull de repercussions, de Numen, àlbums de fotos, etc, que anirà creixent.
.
PARAULES INICIALS
Gràcies per la vostra assistència, en nom dels diLLUMs d’arts al forn, un col·lectiu heterogeni, entusiasta, obert, i sense altres normes que l’amor per la cultura, i les ganes de compartir-la de forma lúdica, si pot ser. Som un col·lectiu que creix, sobretot, gràcies a l’estima.
Gràcies a les entitats que ens ajuden a organitzar Numen, moltes ja col·laborades habituals  (Ajuntament de Tortosa, Òmnium Cultural de les Terres de l’Ebre), i també els Serveis Territorials de Cultura, Campus Extens de la URV a Tortosa, l’Escola Municipal de Teatre de Tortosa, el grup CREA i el Forn de la Canonja.
Gràcies i enhorabona a les persones i entitats premiades a qui dediquem aquest espectacle en homenatge vostre i, de retruc, a tots nosaltres. I gràcies a les moltes persones que col·laboren de mil maneres en totes les nostres iniciatives que perpetrem al llarg de l’any.
Hem començat amb dos bellíssimes imatges de Vicent Pellicer, de dos parts del territori que han patit els embats de la natura de forma directa i, indirectament, dels éssers humans: la Ribera d’Ebre, i el Delta de l’Ebre. No són imatges de la tragèdia, sinó de l’esplendor, perquè així les volem recordar, perquè així volem que siguin notícia.
L’any passat vam haver d’explicar mil cops què era això de Numen, o de súmmum, o de nemon com algunes persones ens han dit. Encara hem de donar explicacions, però ja no tant, perquè Numen ja forma part de les nostres vides, almenys per a nosaltres, que durant tot l’any pentinem les xarxes socials i la premsa a la recerca de premis culturals guanyats per gent ebrenca, i de més enllà (d’aquí el subtítol de veus d’Ilercavònia)
Cadascun dels reconeixements ens fa il·lusió, des dels premis de més prestigi nacional i internacional, fins al premi més humil d’algú que comença a escriure, o a pintar. Que tots estigueu avui aquí, junts, és el nostre premi. Però estem segurs que hi ha mancances i oblits involuntaris, i aprofitem totes les ocasions per a demanar disculpes, i que ens ajudeu a confeccionar la llista de l’any vinent.
L’any passat, Numen era la musa que dormia al fons de l’Ebre i despertava per desvetllar-nos la inspiració. Enguany Numen gira al voltant d’un autor teatral que escriu l’obra que es presentarà avui, i serem testimonis del procés creatiu, de com es fan vives les emocions i els records.
Gràcies Valer Gisbert pel teu talent i capacitat de convertir les nostres idees en bellesa a través del teatre, la música, la dansa, la imatge, imprescindibles per a l’èxit de Numen, en complicitat amb el següent repartiment d’artistes:  Marta Viladrich, Enric Panisello,  Mª Cinta Villamón, Alba Figueroa, Ismael Villamón, Francisco de Pedro, Ruben García, Meritxell Sabaté, Júlia Redó, CREA, i  LDF Il·luminació, així com a Josep Boldó pel disseny del cartell.
.
REPERCUSSIONS
Vídeo part final elaborat pel grup CREA
Fotos de Rafael Ricote al seu blog