Article del mes que ens proposa Sisco Lahosa, publicat al diari
Ara per Ponç Pons:
"Hortum in bibliotheca"
Vaig ser un lector precoç i, més que escriure, el que m'agrada és llegir,
estudiar, aprendre. La lectura va ser sempre una de les meves grans aficions.
Les altres eren fer cabanes al bosc i jugar a futbol amb els amics.
En aquell temps, la pobresa es vivia alegre com el destí col·lectiu i
l'única distracció possible que hi havia al nostre poble menorquí, a part dels
llargs i teatrals oficis religiosos, era el cine dels diumenges.
Cine religiós, en blanc i negre, cowboys i algun Tarzan que jo intentava
imitar, sense èxit, parlant amb els animals.
La meva vida de lector va estar lligada sempre a les golfes, on el meu
pare, que era tallador de pell per fer sabates, tenia un taulell i cada vespre
feia fores hores per mantenir la família.
Dins un armari guardàvem llibres (vides de sants, El diablo cojuelo, Don
Quijote de la Mancha...)
d'un frare agustí, avantpassat nostre, que havia estat ecònom de Roma i
confessor particular dels papes Pius IX i Lleó XIII.
Nascut en un poblet d'una illa petita i oblidada, els llibres van ser la
meva porta d'entrada al món i em van permetre viure apassionants aventures.
Que a través de signes escrits en un paper pogués sentir la veu d'una
persona ja morta que m'explicava una història o em recitava un poema em va
semblar la cosa més extraordinària i fascinant del món.
I llegir de nit, dins el llit, mentre a fora bramulaven aquelles fredes
tramuntanades que somovien Menorca, un dels millors i més grans plaers que pot
experimentar l'ésser humà.
A base de treballar cada estiu en els més variats oficis, vaig poder
estudiar amb grans professors, però qui va exemplificar el meu prototipus de
mestre va ser Perfecto E. Cuadrado, un savi atòpic, un encant de persona, un
surrealista càvic i esquerranós, un revoltador de consciències, un maitre à
penser que em va il·luminar la vida.
Vivia en un àtic ple de llibres que deixava solidàriament a tothom perquè
pogués ampliar la bibliografia i cada classe seva era un retaule privilegiat
d'oratòria,bonhomia, erudició, rigor científic i sentit de l'humor. Gràcies a
ell, amb qui mantenc d'aleshores una efusiva amistat, vam poder descobrir el bo
i millor de la vellutada llengua i la literatura portugueses. Una passió que
mai no he perdut i em va permetre conèixer personalment Miguel Torga i tenir
jubilosa relació d'estima i admiració amb José Saramago.
Crec que en la literatura és on cada llengua assoleix la seva màxima expressió,
on cada poble madura la seva personalitat i, menyspreats durant segles, crec
que les noves generacions d'estudiants tenen dret a conèixer els principals
autors que conformen el substrat humanista de la nostra catalana identitat.
Un poble sense literatura és un poble sense futur.
Com deia Günter Grass, "No hi ha espectacle més bonic que la mirada
d'un nen que llegeix", i hem de fomentar entre tots el gust per la lectura
perquè¨ ("En el principi hi havia la Paraula") és una eina civilitzadora que pot
ajudar a frenar l'avenç de la barbàrie líquida i salvar molts al·lots de la
trampa alienadora dels mòbils i els videojocs.
Què pretenen les noves lleis d'educació? Fer uns futurs robots de feina que
mantenguin el sistema d'explotació que patim? Que els alumnes perdin la seva
sensibilitat crítica i deixin de pensar, de qüestionar-se tot el que passa en
la nostra injusta societat?
La literatura és una assignatura necessària, imprescindible, per arribar a
entendre qui som, d'on venim i on ens volen dur, una matèria riquíssima,
indispensable, per poder reflexionar sobre el sentit del que fem i la vida que
portam.
Llegir és la millor manera de ser millors i més savis, més comprensius, més
persones, ens ajuda a ser feliços i ens desentranya l'obscura matèria de la
qual estan fets els somnis.
Llegim per tenir experiències, per viure més intensament.
Llegim i escrivim perquè, ja ho sentenciava Pessoa: "La literatura,
com qualsevol art, és una demostració que no n'hi ha prou amb la vida", i
segons Proust: "L'única vida realment viscuda és la literatura".
Un llibre és un amic, i una bona lectura, un massatge al cervell.
Enamorat de la literatura i els llibres, ara escric amb l'esperança de
veure brillar la flama impresa de la vida en els ulls dels lectors, he
descobert que, com asseverava una citació hebraica, "Déu va crear l'ésser
humà per sentir-lo contar històries", i (cada dia valor i estim més la
vida!) soc un home de paraula que se sent afortunat pel do i el privilegi de
poder llegir.
