miércoles, 23 de diciembre de 2020

Artur Bladé i Desumvila, escriure és una forma d'estimar

 

Fa unes setmanes, Josep Sancho, autor del llibre ArturBladé, escriure la memòria (1907-1995), ens va proposar a la gent dels diLLUMsd’arts al Forn fer alguna cosa per a commemorar el 25è aniversari de la mort d’Artur Bladé i Desumvila.

I com la gent dels diLLUMs som molt d’acceptar propostes, i posar en valor la gent gran del nostre territori és una de les nostres motivacions,  gràcies a la col·laboració d’amigues i amics habituals avui us podem oferir aquest vídeo amb diverses lectures de l’obra d’aquest gran escriptor i memorialista de la Ribera d’Ebre.

Hi participem molta gent, i vull destacar la tasca i la predisposició de Rafael Ricote en la tasca de muntatge. 

 Aquest vídeo s’afegeix a una llarga llista que hem elaborat aquests mesos de pandèmia, dedicats a Gerard Vergés, Manuel Pérez Bonfill, Zoraida Burgos i Georgie Dann (sí, ho heu llegit bé, Georgie Dann, tenim un ampli ventall de propostes i bon humor), entre altres, i que us convidem a veure al nostre canal de youtube o al nostre blog.



lunes, 30 de noviembre de 2020

diLLUMS d'arts al forn, 5è aniversari

Resum d'imatges de cinc anys d'activitat del col·lectiu diLLUMs d'arts al Forn. Primera trobada, 30/11/2015. Fa goig mirar enrere i contemplar les moltes rialles i emocions compartides. Cultura, art, amistat, xalera, col·laboració, gastronomia... 
Ha realitzat el muntatge del vídeo, el Grup CREA 
Música de fons, Temporal de primavera, de Los Sirgadors

viernes, 27 de noviembre de 2020

diLLUMs i el virus de crear

 Avui presentem un altre vídeo que és una altra forma d'estar d'alguna manera junts aquests dies, sense les nostres enyorades trobades al Forn de la Canonja.

Cadascú explica una mica el que ha estat fent aquest temps, i l'hem titulat Dillums i el virus de crear.


jueves, 23 de julio de 2020

Sopar col·loqui amb Pere Estupinyà











El passat 20 de juliol, després de la presentació del seu llibre A vivir la ciencia a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, Pere Estupinyà va ser el protagonista del sopar col·loqui organitzat per diLLUMS d'arts al Forn, al Forn de la Canonja, amb totes les mesures sanitàries necessàries, i en l'ambient distès habitual.
Diversió i cultura de la mà.
Més imatges en aquest enllaç.

jueves, 9 de julio de 2020

diLLUMs d'arts al Forn, trobada de juliol












6 de juliol. Nova trobada mensuals dels diLLUMs d’arts al Forn, recuperant la normalitat a poc a poc i amb les precaucions necessàries.
Totes les trobades són especials per algun motiu o un altre. Aquesta vegada comencem amb una deliciosa passejada pel riu Ebre convidats per Lo Sirgador, amb ruta guiada inclusa i l’actuació de La Tuna Folk.
Ja al Forn de la Canonja , Emigdi Subirats ens parla dels actes commemoració de la batalla de l’Ebre el 24 de juliol, i de de Sant Jordi el 27 de juliol a Campredó.
Passem un vídeo amb fragments del recital de Poesia Eròtica organitzat per L’Ateneu Calero de L’Ametlla de Mar.
Joan Ortí informa sobre els premis Maestrat viu que s’entregaran el setembre a Adzeneta del Maestrat, de l’estiu literari de Maestrat Viu, del club de lectura del llibre El cas Peníscola amb trobada final dels lectors, i diferents xerrades i col·loquis. També explica un projecte d’unificar per part d’una fundació privada els Parcs naturals del Maestrat i dels Ports als que ells la seva associació s’oposen.
Montse Pallarès presenta el seu llibre El viatge de La Bruna, col·laboració de tres generacions de dones.
Cada mes Sisco Lahosa ens propasa un article per a llegir i reflexionar. ATESA la recent defunció de l’escriptor Carlos Ruiz Zafón, propasa la lectura de dos contes publicats a La Vanguardia, , "Gaudí en Manhattan" i "Laleyenda de Navidad"
A la secció musical d’aquesta mes, Sisco Lahosa proposa jugar amb les cançons de l’estiu desde 1950 fins l’actualitat.
Més fotos a l'àlbum

sábado, 20 de junio de 2020

El nostre mestre de sempre


Ahir 19 de juny de 2020, segon aniversari de la mort de Manuel Pérez Bonfill, un bon nombre d'alumnes que el van poder gaudir i de gent que l'admira i aprecia, li hem dedicat un vídeo d'homenatge, amb lectures de fragments dels seus llibres, amb cançons que el representen, amb records personals...
Tot des de l'estima i el respecte que es va guanyar aquest humanista de cos sencer, fidel a una manera d'entendre la vida que ens hauria de servir d'exemple.


miércoles, 10 de junio de 2020

diLLUMs d'arts al Forn, trobada de juny


El passat 8 de juny, primer dilluns de mes no festiu, tocava una nova trobada mensuals dels diLLUMs d'arts al forn, i després de tres mesos de separació física, s'han reiniciat les torbades a la nostra llar, el Forn de la Canonja.
Ha estat una trobada molt diferent, amb separació reglamentària entre taules, encara amb poca gent, i la precaució i la por massa properes.
No ha faltat l'amistat i l'emoció, com sempre o més que mai i, sobretot, el record a tots els absents, a qui Sisco Lahosa li ha dedicat el seu espai musical amb el fragment Pie Jesu de la Missa de Rèquiem, una composició de Andrew Lloyd Weber, i a la nostra absent més propera i enyorada, Montserrat Esteve, a qui s'ha dedicat la lectura d'un poema de Federico Mayor Zaragoza.
Sisco Lahosa també ha recomanat el llibre Innerarity,Daniel.- Pandemocracia. Una filosofia de la crisis del coronavirus.
També s'ha aprofitat la nit per a reveure alguns dels recitals virtuals que s'han realitzat durant el període de confinament, com diLLUMs Dann al Forn, o Gerard Vergés, res no val tant com un instant d'amor.
I tampoc ha faltat la rumbeta agraïda de La Tuna Folk.
Més fotografies en aquest enllaç.

miércoles, 13 de mayo de 2020

A la recerca de Numen, veredicte


Des dels diLLUMs d’arts al forn estem molt satisfets d’una repercussió especial que ha tingut la celebració de Numen aquests dos últims anys, l’acte que her dut a terme al teatre Auditori Felip Pedrell de reconeixement a persones i entitats ebrenques amb premis culturals durant l’any anterior.
Seguint aquest concepte de Numen, com a musa de la creativitat, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va idear la iniciativa A la recerca de Numen, dins del World Mobile City Project, en què estaven convidats a participar tot l’alumnat de 4t d’ESO a les Terres de l’Ebre, per a una mena de gimncana cultural a Tortosa el 29 d’abril, on els diLLUMs d’arts al forn hi havíem de col·laborar.
Aquesta activitat, com tantes altres, s’ha hagut de modificar i realitzar en format telemàtic, a l’espera que l’any vinent es pugui dur a termen com estava pensada inicialment.
D’aquesta manera, alumnat de 4t d’ESO va participar a cinc propostes i amb les normes indicades en aquest vídeo:
Podeu veure els resultats a instagram i twitter sota el hastag #Numen20
Set membres dels diLLUMs d’artsd al forn hem tingut la difícil tasca de fer de jurat.
A qui us deixem el veredicte.
.
VEREDICTE FINAL A LA RECERCA DE NUMEN
El jurat format per Sheila Martín, Marta Escolà, Irene Prades, Àngel Martí, Xavier Miró, Ricardo Gascón i Jesús M. Tibau, com a membres del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn, després de visionar totes les participacions a twitter i instagram de A la recerca de Numen, decideix, per unanimitat dels seus membres, donar per guanyadors de les cinc modalitats als següents grups:
#somversos
VICIME1
.
#bookface20
bautycompany
.
#somparaules
.
#somllibres
gimcanavirtual
.
#sommusica
 dujigimcana
.
El jurat també acorda fer una menció especial al grup VICIME1, que ha rebut més vots individuals al total de les cinc modalitats.
.
Finalment, us deixem amb el víde resum de les participacions guanyadores



lunes, 4 de mayo de 2020

diLLUMs d'arts al forn, trobada de maig, en confinament


El nostre col·lectiu es troba el primer dilluns de cada mes, des de novembre de 2015, al Forn de la Canonja de Tortosa. Més informació a dillums.blogspot.com
Gent diversa, amant de la cultura i de l’art, amb l’ànim de compartir amistat, idees, creativitat, cultura, gastronomia, somriures i estima.
En motiu del confinament que tothom està patint, aquesta és la segona trobada que hem de fer en mode virtual.  
Les nostres trobades són obertes, tothom parla del que vol lliurement, però aquest cop hem proposat un poema de Zoraida Burgos, inclòs al llibre Absolc el temps, perquè serveixi d’inspiració, excusa o de fil conductor, deixant la porta oberta, com sempre, a la llibertat d’expressió.



viernes, 1 de mayo de 2020

QUÈ ÉS AIXÒ DELS DILLUMS D’ARTS AL FORN?



Si algú es fa aquesta pregunta, us convido, en general, a visitar el nostre blog dillums.blogspot.com per a comprovar la quantitat i diversitat d’activitats que realitzem; i, en concret, a  veure aquests tres vídeos que hem elaborat durant el confinament.
El primer, la trobada virtual que vam fer per a substituir la trobada mensual del mes d’abril que no vam poder dur a terme. Gent diversa, amistat, emoció…
El segon, un homenatge a Gerard Vergés, un dels més grans autors que han nascut a les Terres de l’Ebre, si no el que més. Devoció pels nostres autors, reivindicació de la seva obra, talent, emoció.
I el tercer, un recital irònic esbojarrat de lletres de les cançons de Georgie Dann. Humor, enginy, diversió.
I tot sempre des de la generositat, la confiança, el treball en equip, l’amistat, el respecte mutu.
DILLUMS CONFINAT
GERARD VERGÉS: RES NO VAL TANT COM UN INSTANT D’AMOR
DILLUMS DANN AL FORN

jueves, 23 de abril de 2020

Gerard Vergés, res no val tant com un instant d'amor



Recital virtual de textos de Gerard Vergés, de temàtica amorosa, el dia de Sant Jordi, el sisè aniversari de la seva mort.
Fa tres anys que diLLUMs d'arts al Forn organitza aquest recital, que tenia lloc a l'espai Gerard Vergés del parc Teodor Gonzàlez de Tortosa, però que enguany haurà de ser virtual, i amb la participació d'una cinquantena de persones vinculades al món cultural ebrenc en la seva majoria, però també d'arreu dels Països Catalans.
La iniciativa va començar l'any 2018, i de seguida ens vam plantejar el desig de donar-li continuïtat, de forma temàtica cada anys, aprofitant la diversitat de punts de vista des de que es pot llegir l'obra d'aquest autor original i inclassificable. D'aquesta manera, l'any 2019 ens vam centrar en el món de la ciència, molt present a la seva obra, amb l'acte Gerard Vergés, Ciències i Lletres. 
L'any 2020 dediquem el recital a la seva obra de temàtica amorosa, com a homenatge també a la seva família.
Es podrà veure a les diverses xarxes socials dels diLLUMs d'arts al forn, facebook, twitter, youtube, i al blog dillums.blogspot.com
.
Organitza: diLLUMS d'arts al forn
Idea i coordinació: Ricardo Gascón, Emigdi Subirats i Jesús M. Tibau
Muntatge: Rafael Ricote
Participants per ordre d'aparició:
Sergi Quiñonero
Jesús Fusté
Jesús M. Tibau
Francesc Mompó
Montse Pallarès
Sílvia Rossell
Ernest Redó
Ignasi Blanch
Conxita Jiménez
Coia Valls
Joan Pinyol
Maria Josep Clua
Montse Cateura
Enric Franch
Marta Tena
Carme Cruelles
Begonya Ferré
Marina Pallás
Xavier Aragó
Samuel Gaspar
Jaume Llambrich
Martí Gironell
Pere Ponce
Antonello Colledanchise
Sheila Martín
Vicent Pellicer
Cinta Sabaté
Miquel Àngel Pradilla
Joana Serret
Cinta Moreso
Isabel Ribera
Viqui Almuni
Josep Sancho
Emigdi Subirats
Pilar Cabrera
Pilar Garriga
Montse Boldú
Roberto Olivan
Enric Panisello
Manel Ollé
Ferran Cerdans
Irene Prades
Sílvia Panisello
Tomàs Camacho
Valer Gisbert
Rafael Haro
Raquel Sánchez
Cinta Roldán
Jordi Mulet
Àngel Mulet
Robert Strange
Pili Ibáñez
Jordi Duran
Ferran Benaiges
Carles Ibáñez
Xabier Coluig
Lluís Martín Santos

Òscar Ologaray
.
Se'n fan ressò a Canal 21 Ebre 



domingo, 19 de abril de 2020

Gerard Vergés: res no val tant com un instant d'amor



Recital virtual de textos de Gerard Vergés, de temàtica amorosa, el dia de Sant Jordi, el sisè aniversari de la seva mort.
Fa tres anys que diLLUMs d'arts al Forn organitza aquest recital, que tenia lloc a l'espai Gerard Vergés del parc Teodor Gonzàlez de Tortosa, però que enguany haurà de ser virtual, i amb la participació d'una cinquantena de persones vinculades al món cultural ebrenc en la seva majoria, però també d'arreu dels Països Catalans.
La iniciativa va començar l'any 2018, i de seguida ens vam plantejar el desig de donar-li continuïtat, de forma temàtica cada anys, aprofitant la diversitat de punts de vista des de que es pot llegir l'obra d'aquest autor original i inclassificable. D'aquesta manera, l'any 2019 ens vam centrar en el món de la ciència, molt present a la seva obra, amb l'acte Gerard Vergés, Ciències i Lletres. 
L'any 2020 dediquem el recital a la seva obra de temàtica amorosa, com a homenatge també a la seva família.
Es podrà veure a les diverses xarxes socials dels diLLUMs d'arts al forn, facebook, twitter, youtube, i al blog dillums.blogspot.com
.
Organitza: diLLUMS d'arts al forn
Idea i coordinació: Ricardo Gascón, Emigdi Subirats i Jesús M. Tibau
Muntatge: Rafael Ricote
Participants per ordre d'aparició:
Sergi Quiñonero
Jesús Fusté
Jesús M. Tibau
Francesc Mompó
Montse Pallarès
Sílvia Rossell
Ernest Redó
Ignasi Blanch
Conxita Jiménez
Coia Valls
Joan Pinyol
Maria Josep Clua
Montse Cateura
Enric Franch
Marta Tena
Carme Cruelles
Begonya Ferré
Marina Pallás
Xavier Aragó
Samuel Gaspar
Jaume Llambrich
Martí Gironell
Pere Ponce
Antonello Colledanchise
Sheila Martín
Vicent Pellicer
Cinta Sabaté
Miquel Àngel Pradilla
Joana Serret
Cinta Moreso
Isabel Ribera
Viqui Almuni
Josep Sancho
Emigdi Subirats
Pilar Cabrera
Pilar Garriga
Montse Boldú
Roberto Olivan
Enric Panisello
Manel Ollé
Ferran Cerdans
Irene Prades
Sílvia Panisello
Tomàs Camacho
Valer Gisbert
Rafael Haro
Raquel Sánchez
Cinta Roldán
Jordi Mulet
Àngel Mulet
Robert Strange
Pili Ibáñez
Jordi Duran
Ferran Benaiges
Carles Ibáñez
Xabier Coluig
Lluís Martín Santos

Òscar Ologaray
.
Se'n fan ressò a Canal 21 Ebre 



viernes, 17 de abril de 2020

Llegim Joan Cid i Mulet


Com tantes altres activitats, s'ha hagut d'ajornar la Fira Literària Joan Cid i Mulet, que aquests dies havia de tenir lloc a Jesús.
Per això, us animem a participar a la iniciativa de l'EMD de Jesús de llegir Joan Cid i MUlet aquests dies, i penjar un fragment a les xarxes, amb el hastag #FiraCidiMulet

viernes, 10 de abril de 2020

diLLUMs Dann al Forn: recital poètica sobre Georgie Dann

Ja es pot veure el vídeo de DILLUMS DANN AL FORN, aquest recital poètic irònic de lletres de cançons de Georgie Dann, en aquest enllaç i al final de l'apunt.
On es pot veure també? A les xarxes socials dels diLLUMs d'arts al Forn; en aquest blog, a facebook, a youtube, a twitter.
Qui organitza?
el col·lectiu diLLUMs d’arts al forn, que ens trobem el primer dilluns de cada mes al Forn de la Canonja de Tortosa, i que organitzem diversitat d’actes culturals durant l’any.
Com surt la idea?
Fa uns pocs mesos, sense motiu aparent, ens ve al cap la tonada d’una cançó de Georgie Dann. Aquest fet sobrenatural podria haver passat desapercebut, però ens va fer adonar que ja fa uns quants anys que no apareix la típic cançó de l’estiu d’aquest cantant francès, o no en som prou conscients. I aprofundint més en aquest pensament, d’aparença banal i innecessària, ens vam adonar que des de que no ens acompanyen les seves cançons, el món se n’ha anat a la merda. Potser hi ha una causa efecte?
I?
Com som juganers de mena, pensem: i no estaria bé fer un recital de les lletres de les ves cançons?
Per què?
Primer. Riurem molt.
Segon. No tan sols ens agrada organitzar actes aparentment seriosos i d’homenatge a gent important i estimada. També xalem fent activitats on la disbauxa és l’ingredient principal.
Tercer. Per a riure’ns de nosaltres mateixos, per a demostrar que no pretenem ser elitistes, ni que ens considerem res de l’altre món.
Quart. Demostrar que la poesia, que l’art, no sols és un contingut profund i una forma bella, sinó també una l’actitud. Juguem a mirar el món des d’una altra perspectiva.
Per què ara?
Fa setmanes que buscàvem el lloc físic ideal per al recital. Ara, colpits pel corona virus i el confinament, i veient com s’ajornen tota mena d’activitats, hem cregut oportú fer el recital de forma virtual, per tal que ajudi, en part, a fer més lleuger aquest parèntesi vital, amb un somriure.
Qui ha participat fins ara?
A més de Ricardo Gascón amb el missatge institucional, Rafael Ricote en el muntatge, i Josep Boldó al cartell, participen: 
Ernest Redó, Jesús M. Tibau, Xavier Miró, Àngel Martí, Lluís Martín Santos, Montse Boldú, Tomàs Camacho, Pilar Garriga, Pili Ibáñez, Eduardo Margaretto, Màrius Pont, Baltasar Casanova.
Pot participar més gent?
Tothom que vulgui participar, es pot posar en contacte amb nosaltres a numenEbre@gmail.com.
Podeu veure les actuacions individuals en aquesta llista de reproducció, inclosos els que s'han afegit més tard, com Enric Franch i Montse Cateura, amb Koumbó


jueves, 9 de abril de 2020

diLLUMs d'arts al forn, trobada d'abril, en confinament

En aquesta època que ens toca viure de confinament, de tenir que mantenir distàncies de seguretat amb gent que ens ve de gust abraçar, besar, compartir tertúlia, riures, etc, la gent dels diLLUMs d'arts al Forn no podem dur a terme la nostra trobada del primer dilluns de cada mes, al Forn de la Canonja.
Aquesta pena no és res comparada amb el dolor de recorda que aquesta trobada ja serà impossible amb la nostra estimada Montse Esteve.
Confinats dins de les nostres cases, amarats de tots aquests sentiments, em buscat la forma d'estar junts d'alguna manera, a través d'aquest vídeo, editat per Rafael Ricote.
Gràcies a tothom. Aviat, de nou petons i abraçades.



sábado, 4 de abril de 2020

diLLUMs de confinament



Aquest dilluns és primer dilluns de mes. Ens tocaria la trobada dels diLLUMs d’arts al forn que ha tingut lloc ininterrompudament des de fa quatre anys i mig.
Potser, tot i no poder-nos trobar físicament, ens sentirem més units que mai, per l’afecte, per l’obligada distància, i pel dol de la nostra estimada amiga, Montserrat Esteve.
Aquest diLLUMs potser estarem amb la llum a mitges, i la recordarem un cop més, els qui la coneixien de fa molts anys, els qui la van descobrir a les nostres trobades, la seva humanitat, el seu tarannà ple d’afecte, de tolerància, de solidaritat, el seu somriure amable.
L’anterior trobada, fa tot just un mes, ens explicava els actes en motiu del 75è aniversari de la UNESCO, amb la presència del seu estimat i admirat Federico Mayor Zaragoza, i on havíem de col·laborar des dels diLLUMs.
Tinc gravada la nostra última conversa per whatsapp del 10 de març, en què em deia que caldria ajornar els actes. L’últim que em va escriure fou “parlar amb Federico”, i jo, “seguim en contacte”. En llegir això, no em vaig poder estar d’escriure-li un últim missatge dient-li el molt que la trobarem a faltar i agraint-li el seu exemple. Potser és un missatge absurd que ningú no llegirà, però les emocions no entenen de lògica, i no s’ha de menysprear el poder curatiu de la paraula escrita.
Fa mesos que li donàvem voltes a una recital poètic en to humorístic, crec que original i que potser farà parlar. Davant l’estat de confinament en què ens trobem immersos, vam decidir fer-lo virtual, i ja el teníem punt de fer públic. No ens veiem en cor ara mateix, però amb el to lúdic del nostre col·lectiu, i la necessitat de posar una mica de mel a aquests dies amargs, crec que no hauríem de tardar gaire.
Aquest dilluns no hi ha sopar dels diLLUMs, però trobarem la manera d’estar junts, sense la gent del Forn de la Canonja movent taules, cadires i plats fins a l’últim moment, sense els poemes que recitarem, ni la música, potser de Pedrell que ens preparia Sisco, ni les fotos que triaria Rafael, sense Ricardo estant a tot arreu, sense l’escalfor del cremat d’Agustí, sense els regals que sortegem, ni els somriures i abraçades que regalem a mans plenes de LLUM.

viernes, 6 de marzo de 2020

Repte poètic “Albert Fabà o la revolta permanent”



REPTE POÈTIC ALBERT FABÀ O LA REVOLTA PERMANENT
En motiu de l’exposició “Albert Fabà o la revolta permanent”, de la Sala Antoni Garcia del Museu de Tortosa, us vam proposar el següent repte literari:
.
-Escriure un text de format i temàtica lliure inspirat en una obra concreta d’Albert Fabà, preferiblement de les que es troben a l’exposició.
-Enviar-lo amb les vostres dades a numenEbre@gmail.com indicant el nom de l’obra que us ha inspirat.
-Opcionalment, publicar-lo a les xarxes socials fent referència a l’exposició, amb el hastag #expoAlbertFabà i #museudetortosa.
.


Com sabeu, l’exposició està ajornada, us convidem a mirar el catàleg de l’exposició, en aquest enllaç, i que participeu al repte. 
.
Penjarem els textos en aquest apunt.
.
TEXTOS PARTICIPANTS AL REPTE
.


1.-
Mai no cau rendida
l’ànima que es desfila.
Tens, només, adormida la pell.
 .
Jesús M. Tibau, inspirat en Cadira i penja-robes, 1966 
.
2.-
Et miro. De sobte, noto una esgarrifança que em penetra totes les meves entranyes i em paralitza.
Em costa reaccionar i, quan ho faig, m’impacten el teu rostre i les
teves mans.
Els teus ulls, la teva mirada profunda que em deixa glaçat, hi veig : dolor, odi, rancúnia, impotència... però quan m’endinso en la seva profunditat me trobo amb la solitud, un pessic de tendresa i unes llàgrimes congelades.
La boca tancada, oprimida, impenetrable, tensa, d’ella ja no hi surten paraules ni somriures.
Et segueixo observant i veig unes mans tancades, immòbils, però amb molta força i tenacitat que s’agarren a la reixa de: l’esperança, de la vida, de una lluita que no ha donat els fruits esperants? A que t’estàs agarrant?
Estàs en una presó on no tens llibertat, on esperes poder sortir per trobar.la i el més trist és que tampoc la trobaràs perquè en la teva mirada no queda ni un bri d’esperança per continuar vivint.
.
Pilar Alegria, inspirada en l’obra Presó 1976
3.-
.
Sopar d’amics

Jo vaig creure la mama i no vaig sortir de sota el llit tal i com ella m’havia demanat -amb cara molt seriosa però fent-me un petó molt tendre al front- abans d’apressar- me cap a la meva habitació després d’esverar-nos tots plegats en sentir aquells cops tant forts a la porta de casa. D’una revolada, vaig agafar el meu Geyper explorador per endur- me’l al cau secret. La fredor de les rajoles em va fer venir esgarrifances i vaig prémer contra el meu pit l’amic de plàstic tot pregant-li si per una estoneta em podia ajudar a ser tant valent com ell. Quan vaig començar a sentir els crits del pare demanant perquè volien envair-nos la casa aquelles veus d’homenots que deien paraulotes vaig tenir la temptació d’arrossegar-me com una serp fins la porta entreoberta per veure’ls les cares abans de repartir mastegots a tort i a dret, ja que els herois exploradors sovint desobeïen les ordres dels seus comandaments per arriscar-se i córrer a ajudar a qui de veritat ho necessitava. Però no, de cap manera, un no és un no tal i com diu la mama.
No entenia res de res. Com podien estar tan enfadats aquells homes amb els meus pares i els seus amics? De veritat de la bona que només havíem estat sopant carn rostida amb llesques de pa torrat mentre els grans explicaven acudits que jo no entenia massa o bé parlaven de coses complicades com per exemple la dictadura, Franco ( jo sé una cançó molt divertida del cul d’aquest home que cantem al cole quan no ens senten els mestres) o d’una capsa de cartró que en Miquel, el millor amic del papa, fent-se el misteriós, obrí a poc a poc com si fos un mag a punt de treure la seva simpàtica ajudant de la capsa de les tortures. La veritat és que em vaig quedar molt fotut en veure que dins només hi havia piles i piles de paperets repetits on vaig poder llegir «vaga general». I de sobte els cops a la porta, les cares de por i les presses per amagar la capsa i altres papers i llibres escampats per la taula.
Amb les dues mans em vaig tapar les orelles per no haver de sentir aquells cops que
sonaven com els de l’àvia quan estovava els pops abans de tirar-los a l’olla i aquells crits de dolor de no sabia ben bé qui barrejats amb l’estrèpit de vidres trencats i mobles estavellant-se contra el terra. Tot, tot ho vaig aguantar quiet com un bon minyó, tot menys aquells plors de la mama mentre demanava «si us plau no, això no» a algú que li deia « relaxa’t o et mato, puta roja». Aquí si que vaig decidir deixar d’obeir-la i amb l’ajuda del petit explorador començar a reptar sigil·losament fins assolir el meu objectiu: el badall de la porta.
Em vaig enfadar molt en veure el pare de cara la paret, tal i com ens posava la senyoreta Rosa quan no fèiem els deures. La mama gemegant i ell sense fer res, amb els braços oberts i recolzant els palmells de les mans a la paret, com si no sabés que la mama no pot sofrir les ditades al guix, que ella és molt neta. S’estava quiet com un estaquirot només perquè un policia amb cara de males puces l’estava escorcollant, o com es digui això que fan els polis de les pelis de diumenge a la tarda als dolents quan sospiten que amaguen coses perilloses sota la roba. No sabria dir si era pena o ràbia allò que sentia tot veient com li tremolaven aquelles mans tant ossudes i fortes com troncs d’olivera . Eren les mateixes mans que de ben petit m’alçaven ben amunt per deixar-me tocar el sostre? Però ben mirat, tot i amb l’ajuda del company de plàstic, jo tampoc vaig poder ser valent. Em vaig quedar quiet i mut, incapaç de moure ni un sol múscul i amb un crit congelat a la gola mentre notava com una taca d’humitat calenta s’anava escampant pels meus pantalons.
Del que després succeí, o no, només recordo les passes precipitades, el cop de porta i el silenci més llarg i profund que mai havia escoltat. Al cap d’una bona estona va aparèixer l’àvia i em va trobar allà mateix, vora la porta, amb el ninot a la mà , els pantalons plens de pixum i els ulls vessant llàgrimes.
Uns dies després els pares van retornar a casa, però era com si ja no fossin els mateixos pares d’abans de la nit dels homenots. Es van acabar els sopars d’amics, els acudits difícils i les capses plenes de paperets que feien olor a llibre per estrenar. La mare gairebé ens deia res . No es treia mai el camisó i la bata d’anar per casa i només volia estar-se al llit o al sofà, mirant la tele però com si no la mirés, amb ulls d’òliba a punt d’atacar una presa que mai apareixia. El pare ja no parlava de coses com Franco o la revolució que calia fer. O bé callava com la mare o bé cridava com un boig per qualsevol cosa, depenent, ho vaig acabar descobrint jo sol, de la quantitat de vi que deixava a l’ampolla.
Però aquesta és l’última vegada que li explico aquesta història. No vull que em torni a
dir mentider, que llegeixo massa còmics o bé que a casa em deixen veure pel·lícules d’aquelles de dos rombes. Jo només m’invento històries quan jugo amb el meu geyper a matar dolents. L’altre dia, per cert, vam pelar un poli que deia massa paraulotes.
.
Ernest Redó, inspirat per l’obra Detenció
.
4.-
REPRESSIÓ
Tu
que agarres el teu dolor
aferrat a la nafra
amb la sang incrustada en el ventre
perquè el dolor és ja un calaix eixut.
Davant teu unes barres que t’aboquen
a la cruesa del ferro glaçat
que escanya la teua ànima
quan xiscla des de la gàbia que la consumeix
perquè li arrenquen pedaços de memòria entumida,
perquè li fonen la forja que l’esclafa
i arrossega els seus grillons en un llarg túnel.
El teu turmell és ja sols un record
quan t’esfondres en la impotència i mastegues
furtivament el silenci
perquè amb la mà closa voldries tancar el puny
i colpejar el món.
Tu
que seus a terra i no veus ja el cel cobert
pel sostre estret que s’empassa els teus dies
com una teranyina corsecada
alça’t al primer indici d’una esquerda
d’aquesta cadena fosca que t’anul·la
i trenca el seu badall fins a escindir-la
i sent ja els turmells forts i camina
lliure sota el cel ras que t’espera.
.

Conxita Jiménez, inspirada per l’obra Repressió
.
5.-
Roures als dits,
aquell pa tan dur com els pedres
però que es fonia quan la gana apretava,
imatges esmicolades pel passat;
els mans com arrels,
el pa com aliment,
i nosaltres estupefactes mirant
passar la vida;
aparentment, forts com a roures.
.

Agustí Masip, inspirat per l’obra Mans i pa
.
6.
.
Malgrat tota, desesperança. 
De sobte desapareix la fam
tan sols resta el ferm consol
de la protecció total 
d'aquelles imatges 
color sèpia. 
Totes arrenglerades, 
al voltant del pa. 
Ni tan sols una engruna. 
La taula neta, i la rabia... 
Coll avall sense protecció.
.
Pilar Cabera, inspirada en l’obra: Mans i pa,1966
.
7.
Albert Fabà. Un jove de 93 anys
He vist la proposta del Museu de Tortosa de col·laborar amb els Di-llums d’Arts al Forn. Em sembla perfecte reflexionar sobre l’obra d'un dels nostres artistes que sempre ha compartit el seu ideari i la seva pràctica amb tothom.
Opinar sobre alguna de les seves obres..., “Quien este limpio de culpa que tire la primera piedra”. Jo no em veig en cor, tothom fem el que podem quan pintem.
Puc afirmar que Albert Fabà, per mi, és un referent d'il·lusió per millorar el món mitjançant la bona pràctica política. Ell sempre ha tingut el desig d’opinar d'una manera vehement de com calia que la relació entre les persones fora d’igualtat, solidaritat i llibertat.
Personalment recordo i puc donar testimoni que quan de xiquet vaig començar a compartir les classes de l’Escola d’Art de Tortosa al Palau dels Barons de Purroy, l'edifici es trobava al carrer dels Mercaders. Constava d'una planta soterrani (antigues corralisses) on Albert Fabà tenia el magatzem de les pintures, la seva feina diària fou pintar, cases, pisos... Al pis principal tenia els locals l’Escola d’Art. Al fons, al pati interior, la Secció Femenina ensenyava a ballar la jota tortosina. Als pisos de dalt, el sastre Mortimer va tenir unes sales i més amunt, una golfa immensa que Albert utilitzava per pintar (estudi creatiu).
El senyor Llop, professor de l’escola, ens va donar als més grans la possibilitat de pintar els primers bodegons del natural. Això ens provocava un problema, si fèiem una composició amb fruites, donats els nostres recursos d'encaix, quant teníem l’obra a mitja pintura les fruites estaven pansides i tenien un altre color... Vam pensar que una idea seria que Albert ens donés uns pots de pintura buits i fer bodegons amb aquests estris. Tenien la seva dificultat, primer eren cilindres de diversos colors, però podíem estar dos setmanes encaixant que no passava res.
Uns anys més tard el Cercle Artístic va posar en contacte a tots els que practicàvem la pintura a la ciutat i als pobles veïns: joves, menys joves i grans. Aquesta coincidència ens va fer adonar que, a part d’exposar, el que fèiem quan podíem, calia fer pràctica de la pintura al natural. Els més joves baixàvem amb «el banyero» a l’Ampolla i, passejant, passejant, anàvem a pintar a Cap Roig amb quatre colors: dos blaus, un verd i el roig de la terra.
Però ens calia fer figura humana, és fonamental, i aquí entra Albert Fabá. Ell ens obrí el seu estudi i una nit de cada setmana, tots a pintar figura, a la seva golfa tronada, però útil. El model nosaltres mateixos. Aconseguir un model o una model?... somniar truites!
Tots teníem la mateixa voluntat, el senyor Joan Antó, Santiago Carbó, Roberto Escoda, Albert Fabà, juntament amb els més joves: Ferran Vilás, Agustí Forné, Ferran Chavarria, Lluís Montagut, Maria Cinta Sabaté... perdoneu si no recordo a tothom!
El senyo Antó ens portava un «cullitó» amb ametlles, figues, anous... ,pinyolets com ell deia, i a l’estiu un meló, que l’acompanyàvem amb «Galera»... Poques aquarel·les he fet, alguna en vaig fer de la mà del mestre de l’aiguada Antó.
I tot això gràcies a l’Albert Fabá, el nostre jove de 93 anys, que mai ha perdut la il·lusió per crear un món més just, dins de la utopia d’una revolta permanent, i així són les seves pintures, el testimoni constant de la recerca d'una societat més justa, gràcies a la pràctica de la creació artística i la fe en la cultura.
Jaume Rocamora 2020
.
8
L'obra d'art, sempre,
com un abric trobant-se
entre una idea
i la realitat.
L'espectador se'l posa.
.
Helena Bonals Barberà, inspirada en l'obra Cadira i penja-robes, 1966
.
9
Albert Fabà o la revolta permanent

La visita a l’exposició “Albert Fabà o la revolta permanent”, em va sacsejar, no tan sols per la impressió estètica, sinó pel sentiment que em va produir, un viatge històric i vital, un retrocés a un temps que vaig viure, que vaig compartir amb amics, una època que ara, en entrar a la sala, se’m ha reproduït amb la visió d’uns quadres d’una enorme força evocadora.
Alguns dels quadres exposats eren vells coneguts meus. Un d’ells, concretament, el Cap de negre, va presidir un espai de casa durant molts anys de la meva vida, de la creixença dels fills, de visites de la família, dels amics.
Dels quadres que no coneixia, que no havia vist mai, n’hi ha dos que em van sobtar per la potència de la imatge. Un en particular, Detenció, 1976, em va atreure amb més força. Un quadre de gran format, sobre un fons pla, blanc, ressalta la figura del tors d’un home amb els braços oberts contra la paret, el cap acotxat, mig amagat pel cos, d’un relleu contundent no tan sols pels materials i les tècniques utilitzades, sinó pel regruix de la imatge aconseguit mitjançant una pinzellada plana, una línia de pintura grisa que segueix tot el contorn del tors, centrant, reforçant, en certa manera, la potència de la imatge i la memòria dels fets dolorosos d’aquella època.
 Fa temps que no he vist l’amic Albert, potser la darrera vegada va ser a la seva muntanya, a la casa on vivien aleshores. Em sembla que jo li portava un oli sobre tela que li havia restaurat, un paisatge en format petit, amb aquelles pinzellades que ja presagiaven la força dels quadres que vindrien després. Vaig baixar d’aquell racó de pau, d’aquella solitud, amb un altre quadre de petit format sota el braç, un regal, era una altra tècnica, la suavitat dels colors aconseguien una mena d’abstracció d’un paisatge.
Torno al motiu d’aquesta nota, l’exposició al Museu de Tortosa. No és tan sols una exposició de pintura a l’ús. Una part reduïda de la gran sala d’exposicions acull una complerta col·lecció d’obres de Fabà, veritable crònica d’un temps, alhora que d’una força plàstica i estètica espectacular.
Moltes gràcies, Albert, per la teva obra, la teva força i la teva amistat.


Zoraida Burgos, març de 2020
.
10
Miro aquest tros de pa. Trobo a la seva superfície els coneguts perfils de les carenes i les valls dels Ports.
Ara miro les meves mans. I en la seva pell torno a trobar el mateix.
Sóc a tocar.

Sergi Quiñonero, inspirat per l’obra “Mans i pa” (Albert Fabà, 1966)