El ja tradicional esmorzar de Sant Jordi dels diLLUMs
d’arts al Forn, prenent el relleu al que es va iniciar per part de l’AMPA de
l’Institut ara nomenat Dertosa i, com molts dels actes que organitzem, de la mà
d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. Enguany ens tornem a trobar a casa, al Forn
de la Canonja que ens acull, on comencen a arribar autors abans de les 9 del
matí, en un degoteig que no cessa, i que fa que la remor es vagi incrementant i
que les abraçades i somriures circulin en totes direccions. Velles amistats i
nous autors que tot just acaben de publicar el seu primer llibre. Aquesta
família nostra de cultura que no para de créixer i de descobrir nous talents i
mirades. Des d’Òmnium ens fan una proposta interessant (les propostes van i
vénen incessants), i ens regalen roses, i ens fem una foto de grup a la plaça
de l’Absis.
Alguns tenen la sort de poder assistir a la Sala Arts, un
espai que pica pedra per la cultura, per a oferir espectacle de petit
format, a l’estrena de dos documentals
de Josep Juan Segarra, dedicats a dos figures cabdals de la cultura tortosina
actual: Rossend Aymí i Zoraida Burgos.
Altres anem cap al parc a muntar el següent acte del dia,
l’homenatge a Gerard Vergés al parc municipal Teodor Gonzàlez, titulat enguany
Gerard Vergés i la pintura, organitzat
en col·laboració per diLLUMS d’arts al Forn, Òmnium Cultural de les
Terres de l’Ebre, el Consorci per la Normalització Lingüística i l’Ajuntament
de Tortosa.
Els instants previs a l’acte tenen el color de cert
nerviosisme, no pel temor que alguna cosa surti malament, sinó per l’ànsia de
gaudir tot allò que has ideat. Aquests recitals de Gerard Vergés els portem
preparant des de fa setmanes, quan la tasca consisteix en rellegir la seva obra
a la recerca de textos adients a la temàtica anual, la pintura, aquest cop, pel
gran amor i coneixement que l’escriptor tortosí tenia per aquest art (i per
tants d’altres). He dit tasca, quan volia dir plaer, perquè rellegir els seus
poemes, la seva narrativa, és una delícia que augmenta amb els anys.
La nit anterior van caure quatre gotes, i el cel està
ennuvolat. Pensem en veu altra que només faltaria una mica de llum per fer
perfecte l’escenari dels arbres i de la Llotja gòtica, on hi ha l’espai Vergés.
Fem broma, i proposem trucar algú de ben amunt (assenyalant el cel) perquè faci
que surti una mica el sol. Pot ser casualitat, però al cap de pocs minuts la
teranyina de núvols s’esqueixa, i el sol ens plou a través de les fulles. Anem
col·locant cadires. Cal posar-les totes?, pensem, prudents. I sí, caldran quasi
totes, perquè l’acte té un públic fidel després dels anys que l’organitzem. Acudeix
la família, sempre importants per a nosaltres en aquest acte de poesia i d’amor
cap a un dels més grans que, com els grans, ens deixà un dia de Sant Jordi, de
ja fa nou anys.
A l’inici de l’acte, Ricardo Gascón recorda que l’any
vinent en seran deu, i fa una crida a les institucions públiques perquè, entre
altres coses, impulsin la reedició de la seva obra narrativa.
Dolors Roo, parla en nom d’Òmnium Cultural i inicia el
recital que condueix Jesús M. Tibau amb un fragment del pròleg que Ricard
Salvat va escriure a la biografia d’Antoni Casanova de Gerard Vergés. Després
recitaran Conxita Jiménez, Ernest Redó, Montse Boldú, Pilar Caballé, Emigdi
Subirats, Lluís Martín Santos, Cinta Sabaté, Manel Ollé, Montse Pallarès, Meritxell
Roigé, Tomàs Camacho, Sílvia Panisello, Carlos Vergés, Quim Melchor, Jesús M.
Tibau, Vicent Pellicer. A l’inici i el final, gaudim de la jove companyia
Sinèrgia, i del seu espectacle Versegem, adaptat amb més textos de Vergés.
En resum, una suma d’esforços de la iniciativa social i d’entitats
públiques, una combinació de gent amb experiència i de joves -que reciten i
editen Vergés. Quan acabem de plegar les cadires, l’acte forma part de la dolça
remor del record.
Més imatges a l'àlbum de l'enllaç. I tot seguit el vídeo de Rafael Ricote amb el recital sencer
.jpeg)
.jpeg)
.jpeg)
