Preàmbul: En motiu de tot el que hem anat vivint,
políticament i socialment parlant aquests darrers temps, reflexions com les que
aquest diplomàtic, filòsof, polític i assagista italià ens fa, no deixen de
tenir plena vigència. Quantes coses hi ha que no sabem i que ens tenen com
protagonistes!. Han passat els anys i encara ara continuem tenint la sensació
que entre “el palau i la plaça” no només hi ha una distància física o de
funcions, també hi ha molta “falta de transparència”.
Malauradament la majoria de mitjans de comunicació ni ajuden
ni ajudaran a espargir aquesta “boira”, ans al contrari, si no anem vius, ens
la faran més espessa.
.
La boira entre el
Palau i la plaça és sempre densa : ... “ No us sorprengueu que no se
sàpiguen les cosses del passat [...] perquè si ho considereu bé, no tenim
notícia veritable de les presents [...] i sovint entre el palau i la plaça hi
ha una boira tan espessa o un mur tan gruixut, que, en no poder penetrar-h
l’ull dels homes, el poble sap tant d’allò que fa qui governa o de les raons
per què ho fa com de les coses que es fan a l’Índia.” Guicciardini, Francesco (1483-1540)*
.
Entre els consells dispensats en forma d’”admonicions”,
aquest “aforisme” és un dels més cèlebres que es troben en els Ricordi de
Francesco Guicciardini*. Valent-se d’una experiència madura al llarg de divuit
anys (1512-1530) d’activitat política i diplomàtica, l’autor reflexiona sobre
la “boira” que s’interposa entre la plaça i el palau. Palazzo Vecchio i piazza
della Signoria, a Florència, es converteixen, doncs, en el símbol del misteri
que envolta els llocs on es deté el poder, inaccessibles als governants ,que, des
de fora, voldrien entendre el que realment s’hi fa. Entre qui governa i qui no governa
s’estableix la mateixa relació asimètrica que hi ha entre qui sap i qui no sap:“El
poble en sap tant d’allò que fa qui governa o de les raons per què ho fa com de
les coses que es fan a l’Índia”. Però aquest “no saber” no depèn ni de la
distància temporal ( “ No us sorprengueu que no sàpiguen les coses del
passat”), ni de l’espacial (“no conèixer les coses que es fan a les províncies
o en llocs remots”). Es tracta més aviat de la impossibilitat natural de
penetrar en les seus on s’exerceix el poder, perquè entre el príncep i els seus
súbdits hi ha sempre una “boira” o un “mur” que no deixa veure més enllà. No és
sorprenent, per tant, que el món estigui ple d’opinions equivocades i efímeres
( “ És per això que el món s’omple fàcilment d’opinions errònies i vanes” ). I
encara que per Guicciardini – que va viure en una època marcada per rapides
mutacions- l’univers sencer dels intercanvis socials sembli governat per la il·lusió
i per la impossibilitat d’establir-hi regles absolutes, la lectura del seu
aforisme legitima una pregunta: ¿ avui, a segles de distància, la boira entre
el palau i la plaça s’ha dissipat, o bé s’ha tornat encara més espessa?.
.
*-Busqueu: Guicciardini, Francesco a metahistoria.com/
biografies.
.
**- Podreu trobar aquests i altres textos a: “ Clàssics per
a la vida” de Nuccio Ordine,
editat per Quaderns Crema. Barcelona,2017.
No hay comentarios:
Publicar un comentario