L'article que cada mes ens recomana Sisco Lahosa:
Quan arriben
aquestes dates de l’any, no està de més suggerir la conveniència de trobar un
temps per fer balanç i repensar tot o bona part del que ha esdevingut en
nosaltres i en el món proper i llunyà durant aquests darrers 365 dies del 2016…
L’espai i el temps
Qui domina l’espai i
el temps domina les nostres vides. Això ho sabien els senyors que posaven els castells
dalt dels turons i tancaven els pobles entre muralles. Ho sabien les religions
que aixecaven campanars i minarets per veure i ser vistos per la comunitat i
marcar les hores. Ho sap l’encarregat de la fàbrica i ho saben molt bé els
experts en management i en economia de l’atenció.
Però això, que és
una obvietat, ho oblidem cada dia quan insistim a canviar les nostres vides personals
i col·lectives sense intervenir sobre l’espai i el temps en què transcorren.
Volem fer més coses, volem arribar a més llocs. Multipliquem les temporalitats
amb què ens relacionem i diversifiquem els espais físics i virtuals per on
transitem. Però sigui com sigui quedem atrapats en el que Heidegger en deia la
concepció vulgar del temps i de l’espai: és a dir, el temps com una línia recta
que es pot estirar com un xiclet i l’espai com un contenidor buit que es pot
omplir de més i més coses.
No vivim en el
temps, sinó que som temps. I no vivim en l’espai, sinó que som espai. Això és
molt diferent que dir que som un compost d’ànima i cos situat en un determinat
punt de l’espai i del temps. Que som temps i espai vol dir que la nostra
experiència del món és la que crea i desplega les coordenades espaciotemporals
que li donen sentit.
En les nostres
societats actuals hi ha molta activitat i molt poca experiència. Molta
circulació i molt poca transformació. La raó és precisament aquesta: no qüestionem
l’espai i el temps. Només hi circulem i els omplim, fins a saturar-los.
Un dels principals
fronts de la crisi del nostre temps és la saturació i la impotència que
assetgen, avui, la tasca educativa i l’acció cultural. Per què es fan tantes
coses i serveixen tan poc? El temps i l’espai
de la producció i del consum capitalista es deixen omplir de projectes i de
productes, d’activitats i de propostes. Però si no alterem les coordenades de
l’experiència, el que estem fent, finalment, només reprodueix la realitat.
Els il·lustrats dels
segles XVIII i XIX confiaven en la potencia emancipadora de l’educació i de l’experiència
estètica no pels seus continguts adoctrinadors, sinó per la seva capacitat de
redefinir sensibilitats. Fer-nos una altra sensibilitat: és l’aposta cultural
emancipadora, de de la Il ·lustració
fins a Giles Deleuze. I la sensibilitat és, precisament, l’experiència de
l’espai i el temps i la possibilitat de transformar-la. La nostra sensibilitat,
avui, està saturada: d’informació, de comunicació, d’activitat, d’oferta, de
programes i de projectes. No insistim a saturar-la, comencem a alliberar-la.
Marina Garcés
Marina Garcés és
filòsofa i professora a la
Universitat de Saragossa. Aquest i altres articles els podreu
trobar en el seu llibre: “Fora de classe” de la editorial Arcàdia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario