Versos contra la violència, l'espectacle

Després dels recitals de Versos contra la violència dels dies 7 i 8 d'octubre, a La Ràpita i Roquetes, i després de l'edició del llibre, això no s'acaba aquí, i podrem gaudir de Versos contra la violència, l'espectacle.
Es tracta d'una adaptació teatral de Valer Gisbert, partint de textos del llibre, amb teatre, poesia, música, dansa, il·lustracions....
I aquest espectacle, que servirà de tret de sortida del llibre, es podrà gaudir a:
.
Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa
29 de desembre de 2017
21.30 hores
.
Serà un acte organitzat per l'Ajuntament de Tortosa, Onada Edicions, el col·lectiu diLLUMs d'Arts al forn i l'associació Mar de fora, amb la col·laboració d'Òmnium Cultural, Antena Cultural de la URV, el Forn de la Canonja, l'Institut Joaquin Bau, Mundo Luz i Impremta Querol.
.
L'accés serà gratuït, amb taquilla inversa d'un donatiu voluntari.
.
Atès que l'aforament és limitat, us demanem que reserveu lloc posant-vos en contacte a dillumsdartsalforn@gmail.com  
.
I us avancem el calendari de presentacions del llibres:
.
L'Ampolla, 13 de gener
L'Ametlla de Mar, 14 de gener
Campredó, 19 de gener
Falset, 28 de gener
La Ràpita, 2 de febrer
Deltebre, 3 de febrer
Barcelona, llibreria Calders, 8 de març
Amposta,  21 de març

Versos contra la violència, un llibre altruïsta

Una dada important: tots els beneficis de la venda del llibre Versos contra la violència, es destinaran a enviar-ne exemplars al màxim possible de centres d'ensenyament.

Versos contra la violència; els autors del llibre

Més de setanta són les persones que participen al llibre Versos contra la violència, majoritàriament amb poesies de tot tipus i estils, però també amb fragments de narracions, il·lustracions i algun article. 

La majoria dels autors/es són ebrencs, però també n'hi ha d'arreu, fins i tot de Madrid; gent amb molts llibres publicats, i d'altres que veuen publicada per primera vegada la seva obra, i també algun que ja no està entre nosaltres, físicament. 

El llibre és divers, es fa ressò de moltes veus, però totes amb repulsa a la violència.

Aquesta és la llista. Moltes gràcies a tothom per la generositat.

.

Agustí Clua, Agustí Forner, Andreu Carranza, Àngel Martí Callau, Anna Maria Franco, Atzavara-arrels, Baltasar Casanova, Brian Cutts, Carme Cruelles, Conrad Ibáñez López, Conxita Jiménez, Cristina Company, Daniel Ruiz i Pallach, Eduardo Margaretto, Elena Solé, Emigdi Subirats, Enric Panisello, Ernest Redó, Fede Cortés, Fèlix Edo Tena, Francesc Aliern, Gerard Vergés, Glòria Fandós, Ignasi Blanch, Jere Soler Giménez, Jesús M. Tibau, Joan Callau, Joan Gras, Joan Todó, Jordi Duran, Josep Boldó, Josep Igual, Josep Messegué, La Xicuela de Corriol Benlloch, Lluís Martín Santos, Lluís Villavicencio, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Maria José Piñol, Mario Pons, Màrius Pont, Miquel Franch Cohi, Miquel Reverté, Montse Boldú, Montse Castellà, Montse Pallarés, Núria Álvarez, Núria Ibáñez , Núria Menasanch, Òscar Ologaray, Paco Murall, Pep Carcellé, Pep Carles, Pilar Cabrera, Pili Alegria, Rafael Haro, Ramon Sabater, Salvador Macip, Salvador Riera, Sandra Labenne, Santi Borrell, Sergi Quiñonero, Sílvia Franzoni Hernàndez, Sílvia Mayans, Sílvia Panisello, Sinta Salvadó, Tomàs Camacho, Toni Tèrmens, Valer Gisbert, Vicent Pellicer, Vicent Sanz, Xavier Aragó i Zoraida Burgos

Versos contra la violència, el llibre

El col·lectiu de diLLUMs d’arts al forn som un grup obert de gent amant de la cultura que de forma anàrquica i informal, ens trobem el primer dilluns de mes a Tortosa per compartir sensacions, idees, projectes... El passat 1 d’octubre al vespre, Ricardo Gascón, un dels participants més actius del col·lectiu, a través del nostre grup de whatsapp, va preguntar-li a Eduardo Margaretto, de  La Ràpita: Eduardo, com estàs?

Aquesta simple pregunta, unida a l’impacte emocional provocat per la violència injustificada i desproporcionada contra la ciutadania que havíem patit arreu del país, va desencadenar la necessitat de fer alguna cosa per intentar llepar les ferides, per mostrar la nostra solidaritat, mitjançant les eines que tenim al nostre abast: la paraula, els versos, la cultura. I d’aquesta manera van néixer els dos recitals Versos contra la violència, que van tenir lloc a La Ràpita, el 7 d’octubre, i a Roquetes, el 8 d’octubre, organitzats pels diLLUMS d’Arts al forn, per l’associació Mar de fora de La Ràpita, la Biblioteca Mercè Lleixà, i els ajuntaments de Sant Carles de la Ràpita i Roquetes.

En un temps rècord, i gràcies a la entusiasta col·laboració de tothom a qui ho vam proposar, els recitals van aplegar la participació d’una setantena d’escriptors, escriptores, músics i cantants, alguns de llarga trajectòria i d’altres inèdits fins aquell dia, i que pujaven per primer cop dalt d’un escenari. Teníem la necessitat de ser molts i d’estar junts, i l’emotivitat impregnà tot el cap de setmana, amb àmplia repercussió als mitjans de comunicació que, aquest cop, sí foren sensibles a un acte cultural, que era molt més que cultural.

I el cúmul d’emocions viscudes ens va empènyer a anar més enllà, perquè foren moltes les persones que ens enviaren textos a través de les xarxes, que no pogueren assistir als recitals, i volíem que restés quelcom material d’aquests moments viscuts. Naixia Versos contra la violència, el llibre, gràcies a la immediata predisposició i facilitats d’Onada Edicions, editorial vinculada al territori i amb una filosofia més enllà dels interessos empresarials.

I aviat tindreu el llibre a les mans, amb textos propis llegits els dies dels recitals, amb il·lustracions, amb textos arribats d’arreu dels Països catalans, i de més enllà, perquè no ens importa l’origen, ni la llengua, sols el menyspreu a l’ús de la violència per imposar les idees, perquè el paper sempre guanya la pedra.

Seguirem informant.
La il·lustració de la portada és de Pep Carles.
.
Tots els beneficis de la venda de llibres es destinaran a enviar-ne exemplars al màxim possible de centres d'ensenyament.

Homenatge premiats 2017. Cultura ebrenca .

El primer dilluns de cada mes té lloc una trobada mensual del col·lectiu diLLUMs d’arts al Forn, on es reuneixen gent ebrenca amant de la cultura al Forn de la Canonja de Tortosa amb l’ànim  de buscar punts d’unió, de compartir sensacions i inquietuds culturals i de tota mena. Durant la trobada del passat 4 de desembre, última de 2017, es va voler homenatjar la gent de la cultura que ha obtingut premis durant el darrer any.

Entre altres, van assisitr com a persones guardonades Baltasar Casanova, Carles Castellà, Irene Prades, Jesús M. Tibau, Jordi Duran, Josep Pitarch, Marina Pallás, Mercè Falcó, Miquel Reverté, Sílvia Panisello, Sònia Castelló i  Valer Gisbert, a més d’Emigdi Subitats, Joan Panisello, Manel Ollé i Gustau Moreno que no varen poder assistir

Òmnium Cultural va oferir un brindis amb cava.

Trobada de desembre

Aquest dilluns 4 de desembre la trobada mensual serà especial, perquè voldrem homenatjar totes les persones ebrenques del món de la cultura que han rebut algun premi durant el passat any.
En són molts i moltes, i una bona colla seran presents al Forn de la Canonja.
Òmnium Cultural ens obsequiarà amb un brindis amb cava.
Us deixem una mostra de les persones premiades:
.

Baltasar Casanova:  XXXVIII Premis Literaris de Calldetenes: Premi Armand Quintana de narrativa, Pel crestall de les solituds i  Accèssit al XXIII Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu amb Rojos de sang els arrossars

Carles Castellà: XVII Premi Ciutat de Tortosa

Emigdi Subitats:   XXVI Premi Enric Bayerri d’ Història dels Premis Literaris Jesús- Catalònia, “L'entramat literari del primer Bladé".

Gustau Moreno: III Premi de Periodisme Terres de l'Ebre

Irene Prades: Premi Abanderat

Jesús M. Tibau:  XXII Premi Terra de fang de poesia, Sota la pell hi ha carn encara. 6è Premi de poesia Vila de Cambrils, Olor de capvespre

Joan Panisello: Premi d’escultura Agustí Vizcarro La Pin, ‘Olivera mil·lenària

Jordi Duran: Premi d’Assaig Artur Bladé i Desumvila, “De missa i de dretes. Daniel Serres i Loran, advocat i polític”

Josep Pitarch: Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó, Deslliureu-nos de qualsevol mal

Manel Ollé: IV edició dels premis literaris Castell d'Ares de narrativa IN MEMORIAM

Maria Pallàs:  XXVI Premi Enric Bayerri d’ Història dels Premis Literaris Jesús- Catalònia, “Un segle de premsa tortosina, 1845 – 1938”

Mercè Falcó:  Premi Autor Revelació amb la novel·la 'L'illa de Bembé

Miquel Reverter: 36 Premi de poesia “Mossèn Ramon Muntanyola” I si tremolo i tinc el cor glaçat

Sílvia Panisello: XIX Premi Ramon Ferrando Adell de poesia, La calaixera

Sònia Castelló: III Premi de Periodisme Terres de l'Ebre

Valer Gisbert: XXXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, '8.834 passes'

L'article del mes

L'article que tots els mesos ens proposa Sisco Lahosa:

Preàmbul: En motiu de tot el que hem anat vivint, políticament i socialment parlant aquests darrers temps, reflexions com les que aquest diplomàtic, filòsof, polític i assagista italià ens fa, no deixen de tenir plena vigència. Quantes coses hi ha que no sabem i que ens tenen com protagonistes!. Han passat els anys i encara ara continuem tenint la sensació que entre “el palau i la plaça” no només hi ha una distància física o de funcions, també hi ha molta “falta de transparència”.

Malauradament la majoria de mitjans de comunicació ni ajuden ni ajudaran a espargir aquesta “boira”, ans al contrari, si no anem vius, ens la faran més espessa.

.

La boira entre el Palau i la plaça és sempre densa : ... “ No us sorprengueu que no se sàpiguen les cosses del passat [...] perquè si ho considereu bé, no tenim notícia veritable de les presents [...] i sovint entre el palau i la plaça hi ha una boira tan espessa o un mur tan gruixut, que, en no poder penetrar-h l’ull dels homes, el poble sap tant d’allò que fa qui governa o de les raons per què ho fa com de les coses que es fan a l’Índia.” Guicciardini, Francesco (1483-1540)*

.

Entre els consells dispensats en forma d’”admonicions”, aquest “aforisme” és un dels més cèlebres que es troben en els Ricordi de Francesco Guicciardini*. Valent-se d’una experiència madura al llarg de divuit anys (1512-1530) d’activitat política i diplomàtica, l’autor reflexiona sobre la “boira” que s’interposa entre la plaça i el palau. Palazzo Vecchio i piazza della Signoria, a Florència, es converteixen, doncs, en el símbol del misteri que envolta els llocs on es deté el poder, inaccessibles als governants ,que, des de fora, voldrien entendre el que realment s’hi fa. Entre qui governa i qui no governa s’estableix la mateixa relació asimètrica que hi ha entre qui sap i qui no sap:“El poble en sap tant d’allò que fa qui governa o de les raons per què ho fa com de les coses que es fan a l’Índia”. Però aquest “no saber” no depèn ni de la distància temporal ( “ No us sorprengueu que no sàpiguen les coses del passat”), ni de l’espacial (“no conèixer les coses que es fan a les províncies o en llocs remots”). Es tracta més aviat de la impossibilitat natural de penetrar en les seus on s’exerceix el poder, perquè entre el príncep i els seus súbdits hi ha sempre una “boira” o un “mur” que no deixa veure més enllà. No és sorprenent, per tant, que el món estigui ple d’opinions equivocades i efímeres ( “ És per això que el món s’omple fàcilment d’opinions errònies i vanes” ). I encara que per Guicciardini – que va viure en una època marcada per rapides mutacions- l’univers sencer dels intercanvis socials sembli governat per la il·lusió i per la impossibilitat d’establir-hi regles absolutes, la lectura del seu aforisme legitima una pregunta: ¿ avui, a segles de distància, la boira entre el palau i la plaça s’ha dissipat, o bé s’ha tornat encara més espessa?.

.

*-Busqueu: Guicciardini, Francesco a metahistoria.com/ biografies.

.

**- Podreu trobar aquests i altres textos a: “ Clàssics per a la vida” de Nuccio Ordine,

editat per Quaderns Crema. Barcelona,2017.